dijous, de gener 27, 2011

stardate: procrastination



hi ha dies, molts dies, que penso en les coses que he de fer … i només hi penso.
vaig deixant passar el temps, hi vaig pensant, i em vaig trobant cada cop més incòmode amb mi mateixa per no haver fet res. i al trobar-me pitjor em venen menys ganes de fer res …


… llavors, en sec, arriba un dia en que em poso frenèticament a fer coses. i quan veig que tot va sortint em sento de meravella.

per què no ho he fet abans?

10 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Sembla que tingui més mèrit fer les coses a última -o a ultimíssima- hora. I mira que ho sabem... i ens fem forts assentint a la vella dita que resa "deixa per demà el que puguis fer avui"

*Sànset*

mar ha dit...

deu ser llei de vida... oi?

Anònim ha dit...

Jo tampoc ho entenc.
Segur que hi ha una explicció científica.

Clidice ha dit...

Veig que sóc molt procrastrinadora últimament, hauré de mirar d'on ve a cosa :)

Joan ha dit...

És que ens han bombardejat amb la idea que perdre el temps és dolent, i alhora, amb mil opcions per a perdre el temps estúpidament.

Què coi, el temps no es pot perdre. De vegades cal temps. No es pot gaudir de la música sense el seu ritme. No tot pot ser prestíssimo, de vegades la vida és simplement andante com una posta de sol.

Així que si saps adaptar-te ... Potser no ho habies fet abans perquè tenies altres prioritats, perquè no et calia, perquè necessitaves primer aribar a la conclusió que calia ...

garbi24 ha dit...

els granets de sorra es fan montanyes inexpugnables i de vegades ens semblen ben petites

Pais secret ha dit...

Conjugo el verb procrastinar massa sovint, no hi ha manera! I això que llavors passa el que tu dius, quan tens la feina feta ( o el que sigui) dius...òstres, tampoc costava tant!

Elfreelang ha dit...

ui jo també procastino sovint i després tot s'acumula!

el paseante ha dit...

Potser ho fem perquè després, amb les presses, alliberem adrenalina.

kika ha dit...

Sànset, tot i que mentre vaig deixar passant el temps no em sento gens còmode!

mar, vols dir que no tenim remei?

Anònim, potser és que les neurones exigeixen un descans?

Clidice, ja ens ho explicaràs quan ho esbrinis!

Joan, temps, per deixar que les coses vagin trobant el seu lloc totes soles ...

garbi, i quan desfàs la muntanya de granet en granet no sembla tan difícil!

Pais secret, deu ser llei de vida com deien més amunt!

Elfreelang, i després en un no res t'hi poses i fas net, no? :)

paseante, això deu ser l'explicació científica que buscàvem més amunt!