diuen que tenies el cor molt feble.
tu que sempre havies estat tan fort.
havia de ser per culpa de fer-lo servir tant.
i tu l’havies fet servir molt el cor.
per treballar més que ningú.
vas treballar tota la vida de valent.
quan hi havia feina i quan no n’hi havia. de vacances, de jubilat, sempre en el que fes falta.
per estimar més que ningú.
ens vas estimar a tots i molt. i encara més, ens vas anar dient i repetint un per un quant ens estimaves.
per ajudar més que ningú.
vas posar sempre a disposició de tots la teva gran fortalesa. tots ens en sabem deutors.
et trobaré a faltar.
17 comentaris:
Vaja... Una abraçada forta, kika!
Petons, molts petons i una abraçada gran i forta, kika.
Ho sento, kika.
Una abraçada.
Em sap greu! el poema és un bon homenatge per dir-li adéu
En moments com aquests no sé mai què dir, fora dels tòpics... Em sap molt greu!
Una abraçada!
no cal dir gaire res.....una abraçada!!
M´afegeixo a totes les abraçades, Kika.
I força!
Quina gran fortuna haver-se pogut dir t'estimo. Em sumo a la pinya per fer-te una abraçada.
Ostres Kika, em sap greu.
Nosaltres també ens hi sumem.
*Sànset*
Sap molt de greu, Kika.
Una abraçada ben forta!
T'abraço.
Que bonic.
Segur que vosaltres també li transmitieu aquesta estima,
segur! :-)
Això que estic a punt de dir ja ho he dit, avui mateix, en un altre blog a propòsit d'un trist aniversari.
Un cop li van preguntar al Gabriel García Márquez quina era la cosa que desitjava més en aquesta vida. Ell va contestar: "Que m'estimin", i va afegir: "perquè així no moriré."
Podem demanar més?
Una forta abraçada , quin bell homentge aquestes paraules!
Vaja, m'afegeixo als greus i les abraçades. Poca cosa més podem fer, però saps on som. Ànim i endavant.
Sense matèria només queden els sentiments. És a dir, allò més important.
Un petonet, Kika. Ho lamento molt.
moltes gràcies a tots. era un tiet relativament llunyà que sempre es va fer sentir molt proper. era prou gran com perquè la mort no fos una sorpresa. però es fa molt estrany adonar-se que ja no hi serà més.
Publica un comentari a l'entrada