dimecres, de gener 19, 2011

stardate: adéu

diuen que tenies el cor molt feble.
tu que sempre havies estat tan fort.
havia de ser per culpa de fer-lo servir tant.

i tu l’havies fet servir molt el cor.

per treballar més que ningú.
vas treballar tota la vida de valent.
quan hi havia feina i quan no n’hi havia. de vacances, de jubilat, sempre en el que fes falta.

per estimar més que ningú.
ens vas  estimar a tots i molt. i encara més, ens vas anar dient i repetint un per un quant ens estimaves.

per ajudar més que ningú.
vas posar sempre a disposició de tots la teva gran fortalesa. tots ens en sabem deutors.

et trobaré a faltar.

17 comentaris:

Rita ha dit...

Vaja... Una abraçada forta, kika!

La RaTeta Miquey ha dit...

Petons, molts petons i una abraçada gran i forta, kika.

pere ha dit...

Ho sento, kika.
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Em sap greu! el poema és un bon homenatge per dir-li adéu

Lluïsa ha dit...

En moments com aquests no sé mai què dir, fora dels tòpics... Em sap molt greu!
Una abraçada!

garbi24 ha dit...

no cal dir gaire res.....una abraçada!!

Pais secret ha dit...

M´afegeixo a totes les abraçades, Kika.
I força!

Clidice ha dit...

Quina gran fortuna haver-se pogut dir t'estimo. Em sumo a la pinya per fer-te una abraçada.

sànset i utnoa ha dit...

Ostres Kika, em sap greu.

Nosaltres també ens hi sumem.

*Sànset*

DooMMasteR ha dit...

Sap molt de greu, Kika.
Una abraçada ben forta!

Pilar ha dit...

T'abraço.

À ha dit...

Que bonic.

Segur que vosaltres també li transmitieu aquesta estima,
segur! :-)

Marc Guarro ha dit...

Això que estic a punt de dir ja ho he dit, avui mateix, en un altre blog a propòsit d'un trist aniversari.
Un cop li van preguntar al Gabriel García Márquez quina era la cosa que desitjava més en aquesta vida. Ell va contestar: "Que m'estimin", i va afegir: "perquè així no moriré."
Podem demanar més?

montserratqp ha dit...

Una forta abraçada , quin bell homentge aquestes paraules!

Joan ha dit...

Vaja, m'afegeixo als greus i les abraçades. Poca cosa més podem fer, però saps on som. Ànim i endavant.

Sense matèria només queden els sentiments. És a dir, allò més important.

el paseante ha dit...

Un petonet, Kika. Ho lamento molt.

kika ha dit...

moltes gràcies a tots. era un tiet relativament llunyà que sempre es va fer sentir molt proper. era prou gran com perquè la mort no fos una sorpresa. però es fa molt estrany adonar-se que ja no hi serà més.