com cada any de bon matí li tinc el regal preparat. ja feia molts dies que hi pensava. com cada any. mai l’he oblidat. abans fins i tot preparava una mica de festa. ara ja fa anys que no. perquè semblava que no valia la pena. però el regal no falta. el penso bé. alguna cosa que li faci il·lusió. i això sí que ho encertat sempre. es posa contenta amb el regal.
i a mi em fa il·lusió pensar-hi. i pensar en tots aquests anys. i saber que encara comptem l’una per l’altra. i per això aquest matí un cop més li pregunto: saps quin dia és? i encara que a vegades pel seu posat diries que no, diu que sí que ho sap. però no diu res més. i jo ho dic en veu alta: és el dia del nostre aniversari. avui fa anys que ens vam conèixer. i li dono el regal. i es posa contenta. l’obre a poc a poc. li agrada molt. ho agraeix. i s’acaba la celebració.
15 comentaris:
La J.? ;-)
Felicitats a totes dues!
Petons!
De vegades no és necessita més que un gest o un detall, per fer-li saber com n'és d'important.
Petonets!
Els detalls i petits gestos.... sempre tan importants!
que la celebració sigui petita no vol dir que l'esdeveniment no sigui gran.
Felicitats grans
Sempre il·lusiona rebre un regal. Felicitats.
Felicitats, Kika! Especialment per l'envejable celebració que ens descrius.
Em penso que és una gran celebració i no pas petita....les il.lusions han de mantenir-se vives!
Rita, moltes gràcies! espero que estiguis recuperada del tot. ens veiem aviat! :)
Lluïsa, sí. espero que això li serveixi com a senyal del que representa per a mi! :)
Joana, i tan fàcils de portar a terme! :)
garbi. moltes gràcies! i sí, la felicitat és molt gran! :)
montse, gràcies! per això no hem de deixar mai de regalar-nos! :)
Pilar, gràcies! quan la celebració és sentida, val molt la pena :)
Elfreelang, encara que a vegades costi, o sembli que no serveixi per res, val la pena ... no deixar de fer-ho! :)
ni petita ni gran, és ben important!!!
Doncs que ho pogueu celebrar durant molts anys més! Hi ha dates que són inoblidables i val la pena recordar i celebrar.
Per molts anys a la J. Fes-li un petó ben gran i una abraçada ben forta! I enhorabona per la part que et toca: trobo que és genial i que va per molt bon camí.
Les celebracions, depèn com es percebin, poden ser importants. A casa meva, ho celebrem tot (un costum, potser mal costum familiar) i crec que si algun cop faltés... em sentiria fatal. No calen grans festes: només menjar plegats i algun detallet.
rits, molt important! ho has endevinat! :)
Albert, moltes gràcies, en vida teva! :)
nur, gràcies! la qüestió és pensar-hi ... no oblidar :)
Fa veure que no li dona importància, ...però segurament si no hi pensessis... hehe!
Felicitats!
la celebració és petita però l'estimació és immensa!
Felicitats a totes dues!
Agnès, potser si.. però procuraré que no calgui comprovar-ho :)
mar, moltes gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada