el dia que el ferran la va anunciar va començar l’aventura de la 1tbfc. i des d’aleshores que és va tornant cada cop més emocionant.
primer l’emoció de veure qui s’hi anava apuntant.
després l’emoció creixent del què hi fariem, a qui ens trobariem. el ferran ens va confeccionar un programa preliminar i també ens va posar deures.
i el descobriment del logo de l’assumpta:
més endavant s’hi van afegir les emocions degudes a les coincidències amb les eleccions i, és clar, també amb el partit del barça-madrit.
vam haver de preparar un escrit, vam haver de demanar el vot per correu, ... però va ser després quan van començar les emocions fortes.
el grup en qüestió es va convertir en un grup de correus electrònics. els missatges van començar a fluir amb presentacions dels no blocàires, descobriments dels noms reals, preferències sobre les activitats, proposicions de més programes preliminars, instruccions sobre què posar a la maleta, instruccions sobre com fer la maleta, ...
llavors un dia una de les blocàires m’escriu un missatge personal dient-me que s’havia adonat que erem veïnes de feina. un cop confirmat que de fet treballàvem a menys de cinc minuts de distància vam decidir conèixer-nos en persona abans del viatge.
ha estat una gran trobada. durant l’estona que hem parlat mentre féiem un cafè ens hem adonat que coincidim en un munt de coses: la feina, la familia, l’edat, l’interès blocaire, les raons de començar el blog, les descobertes de blocaires, ... i no cal dir l’emoció pel viatge a berlín.
i tot això només és un petit tast del que ens espera d’aquí a uns dies!
12 comentaris:
Quina enveja que em feu! quin munt de coses bones! falta poc eh? maletes preparades?
Què bé que us ho passareu! Mai m'ha decebut cap desvirtualització :)
fins ara les desvirtualitzacions que he viscut han estat amb persones d'allò més interessants...
les persones que s'amaguen darrere els blogs que normalment xafardejo-llegeixo-comento... em són properes en un o altre sentit i sempre la conversa flueix cap a aspectes vitals de la vida en els que coincidim o no, però que sempre aporten nous matisos...
;)
tinc ganes que arribi ja!
petons kika!
estem xalant d'allò més amb els preparatius!!!
Falta molt poc!
Ai, si és que som un cas.
Fora caretes, blocaires desfermats a la conquesta de Berlín. I d'allà al món.
El futur és dels agossarats. A qui li espanta ara el fred?
I espera't! Que quan siguem tots junts segur que sortiran més coincidències, més coses en comú, més... Aissss... Tot plegat fa molta il·lusió!
Em sap molt de greu no poder anar-hi, això no pot anar malament mai de la vida. Us ho passareu molt bé, teniu un bon guia
Quina casualitat! Ja diuen que el món és un mocador! Segur que us anirà molt bé per Berlín!
Les aventures són allà on les vulguis trobar. Només cal posar-li ganes i una mica d'esforç, és clar. Per això els preparatius tenen aquest valor simbòlic.
Doncs au, esperarem la crònica dels fets.
Cadascú dels qui vindreu a Berlin esteu fent que aquesta aventura (la major desvirtualització fora de Catalunya?) sigui, ja, ara, una aventura molt i molt especial. També cadascú dels blocàires que no poden acompanyar-nos, per la raó que sigui, i que ens desitgen una bona experiència.
Ser blocàire és un luxe.
moltes gràcies a tots pels comentaris i pels bons desitjos ... segur que hi haurà raons per a tornar a escriure sobre el tema. tinc la impressió de que això va molt en augment ... i encara queden dies fins el gran esdeveniment! :-)
Publica un comentari a l'entrada