dilluns, de novembre 29, 2010

stardate: overwhelmed


el traductor diu que vol dir ‘aclaparada’ però jo crec que em sento més overwhelmed que aclaparada. és només una sensació. potser no té cap sentit. però ja fa vint-i-quatre hores que em sento així. primer no sabia que em passava. però quan aquesta paraula m’ha passat pel cap ja m’he quedat molt més tranquil·la. només per haver aconseguit posar nom al que sentia. mira, cadascú sobreviu com pot!

l’avió va aterrar ahir amb una hora de retard, però el meu cap encara ara no ha aconseguit aterrar. quan tots vam tenir les maletes tot va anar molt ràpid. era tard i els trens no esperen. cadascú va marxar pel seu camí. no es van fer aquells grups espontànis per anar a visitar diferents llocs de berlín. i la jèssica i jo vam seguir el nostre.

d’entrada semblava estrany. vaig haver de fer un esforç per recordar les rutines de casa. com si hagués passat molt temps des que vam marxar.

ah, si! les eleccions! poso la tele i tinc un ensurt quasi bé d’infart quan veig els primers resultats. millor deixar-ho córrer i començar a desfer la maleta, posar la rentadora, desar cada cosa al seu lloc. això va ser com un calmant: tot recordava berlín.

i els blogs! vaig llegir i rellegir els posts i comentaris del ferran sobre la 1tbfc. em vaig quedar sense paraules. no vaig aconseguir escriure cap comentari. he seguit donant-hi voltes tot el dia. a la feina per un moment m’ha semblat que estava concentrada. potser ha durat un moment, o potser només m’ho ha semblat. per la resta: pensant, recordant, procurant no oblidar cap detall, revivint moments, comparant amb l’abans, endevinant el després, ...

quan he llegit el post de l’eulàlia m’he adonat que finalment em sortien algunes paraules. no les que voldria tenir, no les que tinc al cap. el meu jo, sempre tan racional, avui sembla que ha fet figa amb l’acumulació d’emocions viscudes. i no sé quant em costarà recuperar-me. de fet s’hi està molt bé així, sense baixar encara dels núvols de berlín. suposo que per això no faig cap esforç per baixar-ne i segueixo acaronant records.


22 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Crec que encara estàs a Berlín per això et deu costar tot s'ha de paladejar lentament

Ferran ha dit...

En sèrio, Kika, què ens ha passat? no ho entenc. Val que havia d'anar bé, que no hi havia cap motiu perquè no fos així, però... en sèrio, perquè ha sigut tan especial per tots? No entenc res.

I sense entendre res, senzillament disfruto el que ha passat i penso que sóc afortunat, que hem sigut tots afortunats, oi? :)

ps: em va dir que no, que no li agrada escriure, però estic segur que la Jèssica acabarà obrint un blog, després d'aquest cap de setmana ;)

kika ha dit...

Elfreelang, em sembla que després d'escriure el post ja estic més a prop de casa. ja faré cap, a poc a poc :-)

Ferran, que jo parlo en serio! a mi m'ha passat tot això! i no ho entenc gens ... però t'ho dic amb un somriure, perquè no em fa patir no entendre-ho, eh? i això sí que és bastant estrany en mi :-)

garbi24 ha dit...

enhorabona a tots, segur que ha estat molt especial, irrepetible?

Albert B. i R. ha dit...

Perquè et sentis així significa que ha estat un viatge i una estada molt especial. Quan has estat tan bé a un lloc i amb una gent, un cop es torna, és com si ens neguéssim que hem marxat i tornem a la rutina de sempre.
Me n'alegro molt que us hagi anat tan bé, de veritat!

Lluís Bosch ha dit...

Espero que ara no us doni per expressar emocions en alemany, perquè llavors quedarem aclaparats els ignorants com jo. Que en tot cas, no em sento aclaparat sinó emprenyat i quasi decidit a empadronar-me a la Franja, i esquivar així, covardament, l'opció tan rància que ha triat el poble català. Potser no n'esperava gran cosa, però haver escollit el més curt de tots és força decebedor.

kika ha dit...

garbi, no home no! estem tots a punt de tornar-hi de seguida! :-)

Albert, cert. hem estat tan bé que costa acceptar que ja està.

Lluís, no pateixis, que jo d'alemany no en sé ni un borrall! :-D i mira, potser és per no sentir-me decebuda, que prefereixo quedar-me als núvols de berlín :-)

Rita ha dit...

I agree, kika, completely agree!
Kisses :-)

Agnès S. ha dit...

Ja veig que els núvols de Berlín, lluny de ser freds i humits, són càlids i amigables com de cotó, tots hi esteu tant bé a sobre d'ells!

Hehehe!
Felicitats!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Realment és fantàstic que ens sentim així!

Motre to come ;)

Alyebard ha dit...

Quina sana enveja que em feu tots! Pengeu moltes, moltes fotos!

montserratqp ha dit...

Aquest sentiments de vegades ens fan com una mica de respecte, oi? Però val la pena sentir-los i viure´ls. Espero, Kika, que estiguis molt bé.

Lluïsa ha dit...

Mira que ho intento, però no puc deixar de berlinejar, i amb la millor de les companyies.
Com us trobo a faltar...

Joan ha dit...

Que no era sucre, que era neu. Si és que se us ha d'explicar tot, caram.

kika ha dit...

Rita, :-)

Agnès, ja no estem, només estàvem, ai!

Eulàlia, sí, sí, fantàstic, estrany, és moltes coses alhora :-)

Alybard, això, això, vinga, pengeu moltes fotos, que jo no en tinc!:-)

montserratqp, moltes gràcies. sí estic molt bé. a vegades m'impaciento una mica per voler entendre tot el que em passa. i aquest cop és una mica complicat. però ho estic assaborint :-)

Lluïsa, berlinegem, berlinegem. una abraçada! :-)

Joan, aaahhh!!! vet aquí!!! haver-ho dit abans :-DDD

Ferran ha dit...

Ei, que jo també parlo en sèrio, que m'ho pregunto de debò :)

Aitx, vaig a abrigar-me que, avui sí, fot una rasca "aspactaculà"!

kika ha dit...

Ferran, tapat, tapat, que tant fred pot arribar a fer mal!
jo també encara m'ho pregunto, amb més tranquilitat que ahir :-) i potser algun dia ho arribarem a entendre. jo et prometo que hi pensaré :-)

sànset i utnoa ha dit...

Bufffffffffffffffffff... serà difícil que la 2a trobada superi la 1a! com ens haurem d'esforçar i que titànica que serà la feina!

I com vaig patir, jo també quan em van dir que el senyor Anglada (dic senyor per no dir el que en penso) tenia possibilitats d'entrar al parlament. Collons, quin canguelo!

Jo, pel que pugui ser començaré a buscar feina a Berlín. Ferran, què necessiteu algun tècnic d'arxiu per aquí???

*Sànset*

DooMMasteR ha dit...

Buuufff que he de dir? És dimecres per la nit i tot just estic començant a aterrar. Quina depressió més xunga dilluns! Ni el Barça em va acabar d'animar. Ains!

kika ha dit...

Sànset, no home no! amb el frd que hi fa a berlín, què hi has de fer tu! a més aquí, després de l'ensurt inicial, tot s'ha quedat tal com estava, i no smebla que res vulgui canviar :-)

DooMMasteR, ja anyorava això de posar majúscules, minúcules, majúscules, minúcules, .... ! espero que estiguis més recuperat ... o no? com ho vols tu? :-)

el paseante ha dit...

Ja veig que repetireu l'experiència. Felicitats a tots.

kika ha dit...

paseante, home si es pot, i tant que hi tornarem :)