ja feia molts dies que ho teníem tot programat. reserves fetes, tots els plans a punt. i quan s’acostava el dia ja ens vam adonar que hi havia una cosa que fallava: el temps.
no ens havia passat mai que per culpa del temps els plans s’espatllessin. però aquest cop hi havia tanta insistència i tanta unanimitat. de totes maneres vam acumular un seguit d’arguments optimistes: sovint no l’encerten, el temps d’aquest país no és tan extrem, com que s’acosten les eleccions no volen problemes, ...
però no. no va deixar de ploure en tots els dies. no vam poder fer cap de les excursions programades. no ens havia passat mai i ara ja no ho podrem dir més.
de totes maneres, entre raig i raig, i també a sota mateix d’algún altre raig vam fer algunes sortides bastant humides, però molt productives en termes de rovellons!
i durant les estones que més valia sentir ploure que sortir a fora vaig poder endinsar-me en el món dels dips que raconta miquel esteve a ‘llinatge.’
aquesta novel·la la va recomanar el jesús maria tibau al seu blog fa setmanes. em va cridar l’atenció per ser de ciència ficció i alhora ser tan local com pratdip i tivissa. la vaig fullejar al google i tenia molt bona pinta.
produeix una sensació de no poder deixar-lo semblant als llibres del dan brown. però en aquest cas jo diria que és més aviat degut al desordre amb el que et va oferint la informació. quasi que t’hi perds, i com que no vols que et passi has de seguir. és una història interessant, que tot i sent ciència ficció és molt propera. o bé tot i sent molt propera és pura ciència ficció.
ara el llibre s’ha acabat però el mal temps encara no!
17 comentaris:
Vaja! Aquest cop no puc dir gran cosa bona de la teva recomanació. La història del dip de Pratdip i Tivissa la vaig conèixer gràcies a en Joan Perucho i la seva insuperable "Les històries naturals". La novel·la de Miquel Esteve l'he trobada fluixa i fins i tot oportunista, com si vulgués crear un best-seller a corre-cuita i mirant-se més la literatura de kiosk que cap altra cosa. En fi, la literatura de consum (o llibre de consum) té dret a existir, però mentre hi hagi alternatives una mica més elegants, jo ja sé què prefereixo.
I en fi, hi ha més caps de setmana que llangonisses: pel proper es preveu bon temps.
a mi no em desanima el mal temps, tot i que hi ha zones on millor no anar-hi a enfilar-se si està moll :) sempre ens quedaran els rovellons ;)
Si, quins dies! Però, si has trobat rovellons ja has tret alguna cosa a més del llibre que has llegit
Lluís, jo no hi entenc gens de literatura elegant i me'n guardaré prou de fer cap recomanació! la meva intenció és explicar el que em sembla a mi el que llegeixo. hi ha coses que m'agraden i coses que no ... en aquest cas, aquesta novel·la m'ha semblat una barreja interessant... però com tu dius, potser no comparable amb altres obres de més qualitat.
i sobretot: espero que s'acabi el mal temps d'una vegada... m'està deprimint!!!
CLidice, i que tal pel congost de mont rebei? debia relliscar molt no? :-)
Joana, tot i que vam planejar la sortida tement els rovellonaires, al final els vam haver d'imitar, com a única solució per sobreviure :-)
Gens noia, allí tot estava ressec i fins a la nit no va ploure. Ara el cel era pèssim per la fotografia, no cal dir :(
(si hagués plogut una miqueta hagués anat bé, per allò d'anar solets, shhht això ho dic en veu baixa que fa molt lleig ;P)
Ja vindran altres mal temps que es podran aprofitar amb més lectures. No conec aquest llibre de què en parles. En faré recerca, ja que ens el mostres...M'agrada la ciència ficció des de sempre.
Ja és ben bé que mai plou al gust de tothom! Podreu fer aquestes excursions un altre dia? Fa una ràbia que quan ho tens tot a punt alguna cosa falli!
Clidice, he, he, no estem mai contentes, no? :-)
Pilar, el pots xafardejar al google llibres si vols, hi ha un trosset de capítol publicat. però tingues en compte el comentari que fa el lluís a dalt!
Albert, és clar que les muntanyes quasi mai canvien de lloc :-) el que sap greu és que un dels pocs ponts de l'any ha passat sense fer cap cim!
Kika, no m'ho tornis a fer, això! Llegeixo en el blogroll el títol del teu post i em dic a mi mateix: "no serà capaç!".
Ens veiem a Berlin ;)
ps: per cert, espero que el temps no sigui motiu per esgarrar-te el cap de setmana berlinès. Falta una mica més d'un mes i ja estem fregant les temperatures sota zero. Chubasqueruuuuuuu!!
Ferran, ai! i jo que em pensava que et queixaries perquè torno a parlar de llibres! :-D
Jo hi vaig anar dissabte a collir bolets!
De rovellons i pinetells pocs, però de camagrocs... buf, em sortien per les orelles.
Bé,no volia dir pas quina és labonaliteratura, perquè tampoc no ho sé. Només passa que m'empipen una mica els oportunistes, però en fi.
Aquí dalt fa un temps impressionant, i ja es veuen uns quants cims nevats. Ideal per sortir a escampar la boira.
Gerard, doncs naltros sense voler-ho en vam trobar molts de rovellons ... i boníssims!
Lluís, està bé que ens expliquis tot allò que se't vagi acudint. és el que volem sentir :-) sobretot de les teves grans passejades escampant la boira :-)
Aquesta part te la perdono, perque véns a Berlin ;)
Ferra, gràciesss!!! :-)
Un llibre pot "curar" molts mals, fins i tot els del temps!
Joana, i tant! :-)
Publica un comentari a l'entrada