dilluns, d’octubre 11, 2010

stardate: imagine

a part de la publicitat terrible del començament que jo no sé com treure, una cançó fantàstica del john lennon. però el que no entenc és perquè la toquen sempre als funerals? si és una cançó que parla precisament de vida!

Imagina't que no hi ha cel, 


és fàcil si ho intentes, 


Sense infern sota nostra 


damunt nosaltres només el cel blau. 


Imagina a tota la gent
vivint al dia...


Imagina que no hi ha països,


no és difícil de fer,


ningú per qui matar o morir


ni tampoc religió.


Imagina't tota la gent


vivint la seva vida en pau....



Diràs que sóc un somniador, 


però no sóc l'únic; 


i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres, 


i aleshores, només hi haurà un sol món. 



Imagina't que no hi ha propietat, 


no sé si podràs. 


Que no hi ha enveja, ni tampoc fam, 


sinó homes vivint en germanor. 


Imagina't que tothom, 


ho comparteix tot arreu del món.


11 comentaris:

Ferran ha dit...

La toquen a funerals? quin mal gust, aquests morts.

** humor negre de dilluns matí, no m'ho tinguis en compte.

M'encanta Imagine. Bona setmana, Kika; bona setmana, món!

sànset i utnoa ha dit...

No sabia pas que la toquessin als funerals... així, perquè la gent plori. Un dia, a la Utnoa li vaig comentar que... (mira, ara en faré un post)

P.S. Lennon va ser el meu ídol infantil. Habitació empaperada, protagonisme que compartia -evidentment- amb l'Stoichkov. (mira, això també podria ser un post...)

*Sànset*

Carquinyol ha dit...

jo tampoc sabia que la toquessin als funerals... serà que no he anat a funerals 'txics'.

PS: ni ganes d'anar, ni aquests ni als altres !

kika ha dit...

Ferran, ai, que aquí estem de pont, i tenim sensació de matí de dilluns, he, he!

Sànset, així que aquest dies has estat d'aniversari, no? i ara hauré d'anar corrent al teu blog a veure què!

Carquinyol, jo no diria que fossin txics. que va! molt normals. vaja jo diria que de lo més senzillet que deuen fer al tanatoria de les corts...

Elvira FR ha dit...

La cançó és preciosa i plena d'esperança ...no has pensat mai que potser la toquen als funerals per no pagar drets d'autor a la SGAE? mai se sap

Albert B. i R. ha dit...

Potser la toquen als funerals perquè es recordi a la persona com va ser en vida i no pas en aquell moment.

Joana ha dit...

Tampoc sabia que la toquessin als funerals. Ara com que es fan una mica a mida i es posa la música que un vol.

Ferran ha dit...

No me'n parlis, no me'n parlis, de ponts! Mira, n'he fet un post ;)

Pilar ha dit...

Imagine fa pensar que tot és possible, d'una manera idealista. Sempre m'ha agradat. I ara continua fen-t'ho, encara ue la toquin als funerals. :-)

Candela ha dit...

Genial!!!!

kika ha dit...

Elvira, doncs això no ho havia pensat... sí que podria ser una raó, però no l'única, no?

Albert, potser sí, encara que hi ha tantes cançons que semblen indicades per aquells moments, que aquesta segueix sorprenent-me.

Joana, si es fa a mida i al gust del qui ja no hi és o dels que la trien, em sembla perfecte. ara bé, crec que la repetició que jo he sentit representaria una coincidència massa gran.

Ferran, doncs ara aniré a posar-me al dia :-)

Pilar, sí, sí, per això mateix també m'agrada a mi. i m'agrada sentir-la en qualsevol cas.

Candela, el què? la cançò? els funerals? :-)