alguns diuen que només calen seixanta vuit diputats que votin a favor de la independència.
altres diuen que si això passés entrarien els tancs per la diagonal.
tots estan convençuts del que diuen.
jo crec que la majoria de diputats és el primer pas. però de cap manera em puc creure que, fessim el que fessim, farien entrar tancs per la diagonal. és que no m’ho puc ni imaginar.
qui hauria donat l’ordre? quin suport tindria aquesta ordre dins de l’estat? i què farien? dispararien? contra qui? i fora de l’estat, quines reaccions hi haurien?
no tinc cap resposta a aquestes preguntes. perquè no em puc creure que això pugui passar en qualsevol cas.
i és que si pensés que això és possible voldria dir que visc sota coacció: amb por de les reaccions que hi poden haver a segons que faci. jo no crec que pogués viure així. hauria de marxar del país.
però hi ha tanta gent que s’ho creu, tanta, ... que això sí que em fa por!
18 comentaris:
No ho sé... Jo ho veig tot tant lluny. El que si que puc saber Kika, és que hi ha tanta enveja i tant d'odi. Es palpa... I nosaltres només volem ser qui som i volem tenir el que és nostre... Potser una lluita sense fi? I por, qui té més por?
Els tancs han quedat obsolets, un bombardeig amb míssils "intel·ligents" és el que ara s'estila.
La Constitución Española otorga al 'Ejercito Español' la potestat d'actuar per iniciativa pròpia per garantir 'la unidad de la nación' sense haver d'esperar ordres de l'executiu.
Un exemple més de que aquella Constitución té un esperit democràtic qüestionable.
I si, per molt que ens vulguin menjar el cap, per obtenir la independència n'hi hauria prou que la majoria de membres del Parlament votessin al seu favor... ara bé, convençuts de fer-ho!! No com aquell estatut que van aprovar i que a la mínima tots estaven d'acord en retallar !
Ni tancs ni punyetes. Jo tampoc no m'ho imagino, i és que, a banda que bona part de la població de Catalunya té sang espanyola (dispararien contra els seus germans, fills i néts??), en ple segle XXI i sent part de la Unió Europea...
Això no seria Yugoslàvia 2.
Penso com tu Kika i com en Ferran. I, a més, si he de ser espanyola per això, per la por, val més deixar-ho córrer definitivament. El que si que cal és començar a treballar per tenir una estructura d'estat que ens permeti, l'endemà de la declaració de la independència, funcionar normalment, amb els mestres i metges treballant amb normalitat i amb la recaptació d'impostos adequada per a pagar-los, entre altres. Estic convençuda que la independència només s'aconseguirà declarant-la unilateralment, i per això només cal que siguem nosaltres qui posem els que la volen al davant. I Europa no permetria una guerra interna. Diguem no a la por!
Jo crec que sí és possible que entressin els tancs...són així de bèsties els amables veïns...ara bé tota Europa mirant ...sortirien perdent i de fora ens vindrien recolzaments inesperats! que vinguin amb els tancs si gosen!
Com en Ferran, estic convençuda que això dels tancs no passaria, però va molt bé fer córrer el rumor per tenir-nos quietons i espantar la gent que no ho acaba de tenir clar.
No hem de tenir cap por!
Thera, jo crec que és la por que fa tot sigui tant lluny. és la por la que ens frena. i això ja els va bé!
Martell, això no saben ni que és aquests del costat. els creus tan sofisticats?
Carquinyol, o sigui que tu també tens por? creus que farien servir la constitució literalment? tan tranquils?
Ferran, és tal com ho veig no. no és possible repetir segons quins escenaris ara. però hi ha massa gent que no ho veu així.i això ens frena! com els podríem convèncer?
Clidice, és clar que hi ha tota aquesta feina i molta més per fer després de la declaració d'independència. però no arribarem mai al primer més si no convencem a molta gens de que encara que sigui difícil la independència no és perillosa... i com ho fem?
Elvira, ells hi perdrien massa si ho fessin. i encara que són molt burros, tan burros potser no ho són!
Rita, és clar que els interessa fer córrer el rumor. però des d'aquí ens ha d'interessar desmentir-lo... com ho podem fer?
La manifestació del 10-J va ser molt important en aquest sentit, mai havia vist tante gent gran cridant Independència. A les consultes també et trobaves, si més no al meu poble, que la majoria de voluntaris eren persones que abans vivien amb por i angúnia aquest fet, perquè l'identificaven amb la violència.
Només podem dir-ho una vegada i una altra, treballar molt seriosament perquè sigui possible, arribar als ajuntaments i parlar de moltes més coses que no de fronteres i així fer-los entendre que hem d'abolir la globalització per la glocalització. A allò global des d'allò local, els països, com més petits, més ben gestionats. Sobretot el nostre.
Potser no es tant rellevant. Només els insensats i els bojos no tenen por i creuen que mai passarà res. D'altra banda, la por no ha de ser una excusa per no fer res. Els valents son els que fan el que s'ha de fer. Malgrat conèixer el perill.
Ah! i començar a oblidar-nos de discursos racistes, xenòfobs i essencialistes. Els catalans som la repera, com la resta del món.
Por no, però cal estar preparats per tot. Només cal mirar Intereconomia per veure que a l'altre bàndol hi ha gent que faria el que sigui. I també cal treure's la idea de que la UE ens vindria a ajudar de seguida. Cal fer allò que nosaltres decidim sense cap mena de pressions o de pors, però éssent ben conscient del que pot passar per mirar d'estar preparats.
Clidice, però això vol dir poder desfer la por de tanta gent! crec que s'han de construir arguments sòlids per fer obrir els ulls!
Dan, doncs jo dec ser una insensata i una boja, segons el teu criteri! :-)
Carquinyol, voldrien fer el que fos, però podríen? els sortiria a compte fer-ho?
Jo també m'he fet aquestes preguntes moltes vegades. I tampoc trobo les seves respostes. De totes formes, pitjors coses s'han vist per aquest món i no ha passat res mai...
Jo em preocuparia primer per tenir aquests diputats... i, després, ja ens preocuparem dels tancs...
Una abraçada.
P.D. Per cert, kika, he tornat... ;) joanfer.cat
No a la por, no, no i no! Sí al seny, a fer les coses amb el cap i a estar previnguts, però NO a la por!
I, per cert, Intereconomía, de qui parla Carquinyol... no ens enganyem: són quatre desgraciats; em sembla que se'ls miren més catalans que volen al.lucinar (com jo mateix, a estones, quan sóc a Catalunya) que espanyols. Si són un circ!
No a la por, no, no i no!
joanfer, ja t'he trobat! me n'alegro molt! :-)
Ferran, ben dit: no, no, i no!
Els tancs a la Diagonal són improbables però no impossibles. D'una banda, ja hi van passar. I de l'altra, per allà als Balcans ja veus com va anar. Jo crec que no pot passar però mai no se sap. De tota manera, formar part d'un estat per la por dels tancs no sembla una bona opció. Si no hi ha cap altra motivació ja em diràs tu...
Tot i això, fa poc el Jiménez Losantos proposava que Espanya expulsés Catalunya, anticipant-se així a la independència. Com que aquest país és tan estrany, vés a saber tu com acabarà.
Lluís, tant de bo li fessin cas al xixarel·lo aquest... però això ho veig tant improbable o més que els tancs! :-)
Publica un comentari a l'entrada