dimecres, de setembre 15, 2010

stardate: ni els vells i ni els nous

tant els polítics com els partits que en el passat han format part del govern no tenen cap credibilitat quan proposen canvis.

per què m’he de creure que esquerra ara farà un referendum per la independència quan van votar en contra de la ip fa dos dies? per què m’he de creure que esquerra farà res per la independència quan han estat als peus del montilla durant quatre anys? i l’evidència del que esquerra ha estat fent és clara: el montilla no es queixa gens dels seus socis. això és el pitjor senyal!

per què m’he de creure que ciu proposarà el concert? per què tenint com a tingut tants anys el govern no ho ha fet abans? si el concert és tan bo i factible com diuen per catalunya, com és que no hi han pensat fins ara?

per què m’he de creure qualsevol canvi que proposi el psc? estan molt contents amb el que han fet fins ara. no tenen cap raó per no seguir igual.

i els nous? quina credibilitat poden tenir si tots diuen que el seu únic objectiu és la independència i no són capaços de posar-se d’acord?


14 comentaris:

XeXu ha dit...

La conclusió és ben clara, ningú no mirarà pel país, ni per la gent, només volen el poder. L'exemple més clar, els nous partits independentistes. Si tant volguessin la independència, i tan clars tinguessin els objectius, anirien junts, perquè així només aconseguiran diluir el vot, fantàstic, bé per ells. Ineptes! Tots volen manar. El que passi a Catalunya ja es veurà.

pere ha dit...

Encara vaig més enllà, kika. Suposem que alguns fan el que diuen sobre el que diuen que faran. Quina efectivitat real tindrà? En quin termini? Que ens ho expliquin de manera convincent.

Ferran ha dit...

No vull veure-ho d'aquesta manera (digues-me supervivent). Les coses aniran millor del que molts pensem, o temem, o intuïm; que els independentistes vagin per separat no és la meva preferència, però el que sí és indiscutible és que, entre uns i altres, han aconseguit situar la independència de Catalunya el mig del debat; no és parla d'altra cosa!

Potser s'ha fet més feina, i s'està fent, del que tots plegats ens pensem.

Joana ha dit...

I si tot son paraules?.

Carquinyol ha dit...

estaria bé que per una vegada poguéssim votar a un candidat que de debò ens il·lusionés i no pas al que considerem menys dolent.

kika ha dit...

Xexu, i jo que em pensava que aquest cop, per una vegada, seria diferent, perquè de veritat hi havia greus problemes que importaven a molta gent, però és veu que no!

pere, és calra que no concretarn perquè ni els cal ni ho sabrien fer. per ai`xo ja ni s'ho proposen. molt trist tot plegat. d'altra banda com sempre!


Ferran, jo vull ser com tu. m'agradaria poder creure-m'ho, que em convencèssin, i sobretot que fos veritat. però no n'aconsegueixo cap dels tres desitjos!

Joana, doncs deu ser el que somés són!

Carquinyol, i jo em pensava que la vegada seria aquesta ... però ja veig que no!

Ferran ha dit...

Keep trying, babe, keep trying... ;)

kika ha dit...

Ferran, i will, darling, i will! :-)

Ferran ha dit...

;-)

marta (volar de nit) ha dit...

Jo també vull ser optimista com en Ferran!

sànset i utnoa ha dit...

Com menys dies falten per les eleccions més cabrejat estic. No parem de sentir animalades i incoherències: és impossible aconseguir cap concert econòmic, perquè caldria canviar la constitució!
I, pel que es veu "solidaritat" i Reagrupament no han volgut anar junts. Bé anem!

Sort que quan peti tot serem a Berlín...

*Sànset*

kika ha dit...

marta, i jo! però no me'n surto... i l'ambient no ajuda gens!!! :-(

Sànset, pensant en les eleccions i en berlin fins i tot m'ha passat pel cap passar de votar ... perquè: a qui hauria de votar? total perquè? espero que em torni una mica més d'optimisme abans de marxar :-)

sànset i utnoa ha dit...

jo estic per votar a l'Ariel. Més que res per posar un juantxi més al parlament. Ara, aquest seria confès. No com els altres, que ho intenten dissimular...

*Sànset*

kika ha dit...

Sànset, almenys la honestedat no se li pot negar a aquest! :-)