divendres, d’agost 27, 2010

stardate: vivint i revivint


no tenia gens de son. ni ganes de dormir. si no dormia l’endemà ho notaria. estaria cansada, endormiscada, i no serviria per fer res. però m’era igual. l’endemà era un dia de viatges. hores d’espera als aeroports. hores de vols. allí podria dormir tot el que volgués.

durant el dia havia estat neguitosa. havia estat intentant pensar, decidir. no havia estat gaire agradable. i no havia tingut expectatives de que res pogués canviar. però va canviar. no sé com va passar. però de cop vaig tenir clar el que volia, i vaig tenir sort de poder-ho aconseguir. i quan estava tan bé m’ho vaig voler fer durar.

havia estat molt bé. i encara volia estar més bé. volia aprofitar l’estona desperta. gaudint de la companyia. de les sensacions. volia produir records agradables per reproduir-los després.

l’endemà entre espera i espera, entre vol i vol, m’anava endormiscant, repensant, en el que havia estat passant les últimes hores. com si ho estés somniant, revivint-ho detall per detall em feia venir un somriure als llavis. era una sensació tan agradable que els vols no se’m van fer gens pesats. de fet, desitjava que duressin. jo ja m’hi estava bé.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Algunes vivències val la pena recordar-les una vegada i una altra, però encara és millor si podem reviure-les!

mar ha dit...

el somriure que et queda mentre revius fets agradables i plaents no té preu...
visca les nits en vetlla per recordar i reviure!

mar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

guai que passés alguna cosa que valgui la pena recordar i reviure un cop i un altre!

Clidice ha dit...

tampoc dormo quan m'esperen hores de vol, la seguretat que ho faré em proporciona l'energia i l'eufòria necessàries. és un estat força estrany, però molt intens. si la companyia és bona millor que millor, poder ensonyar-te i recordar és bo per l'esperit :)

Elvira FR ha dit...

No hi ha res com estar bé, sentir-se millor encara i reviure i aprofitar fins l'últim segon d'aquest benestar!

kika ha dit...

Xexu, quan són encara recents, pensant-les et fa somniar, i somiant-les es tornen a fer realitat!

mar, si noia. visca! i que en siguin moltes :-)

Joana, guai del tot! :-)

Clidice, a mi em van dir que no tenia son pels nervis del viatge però jo era ben conscient de que no em volia perdre ni un segon :-)

Elvira, i fer que duri, i fer-ho tornar... però no sempre és a les nostres mans decidir-ho ... ai!