dimecres, d’agost 25, 2010

stardate: tempesta



aquells dies que em vaig queixar de manca d’inspiració el màrius domingo em va escriure un email animant-me i hi va afegir aquesta foto feta durant una tempesta la setmana passada.




una foto de la seva gran col·lecció de fotos de paisatges i de moltes coses més, que podeu admirar al seu blog.

mirar la foto em fa venir una mica de por. les siluetes tan fosques i els núvols amenaçadors. el sol que tan fosc sembla una lluna, ... perquè la lluna no pot ser, ha de ser el sol.

em recorda una mica les vistes anant cap a gallicant un vespre per passar una estona mirant els estels. l’anada i tornada a les fosques per un lloc inhabitat, i massa aprop de llocs dels que se n’expliquen històries terrorífiques.

en canvi, durant l’estona de concentració mirant els estels en bona companyia totes les pors desapareixen. sobretot quan apareix un estel que cau i tothom crida i s’emociona.

però sobretot mirant la foto m’emociono pel detall que ha tingut el màrius i li ho agraeixo molt profundament.


5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Bona foto!

Rita ha dit...

Són aquells petits gestos que fan gran a qui els fa. Una foto molt maca!
Petons!

Joana ha dit...

Un bon regal!
Què tindrà la nit, el cel, els estels que tant bé senten?.

sànset i utnoa ha dit...

Un detall ben bonic.

Tots ens hauríem d'aficionar a pujar al terrat a treure-hi el cap. Encara que tinguem la petroquímica ben a prop...

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Amb el temps que està fent els darrers dies, segur que molta gent desitjaria retrobar aquesta imatge!