stardate: de dia i de nit

quan obro els ulls des del llit mateix veig el sol que surt pel mar. un gran dibuix de colors roses i blaus. m’ho miro badant i després me’n torno al llit a dormir una mica més. no cal córrer per l’esmorzar.

quan el sol s’aixeca, comença a apretar la calor i venen ganes de sortir del llit. l’esmorzar m’espera en un jardí a ran de mar, a l’ombra d’uns grans arbres, escoltant música clàssica, en un ambient molt assossegat.

després d’esmorzar comença la jornada ... de vacances. posar una hamaca a l’ombra que vulgui i llegir fins que no pugui més. badar amb la vista. encantar-se amb la música. deixar-se portar per la sensació de la brisa de l’egeu. entrar i sortir de mar quan se sent prou calor. agafar una canoa o un patí que estan ja a punt per a qui vulgui fer-los servir i fer un passeig per dins la mar. fer una partida de ping-pong. i quan el sol comença a minvar, fer una passejada per conèixer el voltant: pobles, platges, ports, camps d’oliveres.

al vespre fem una copeta per anar fent gana. la música ambiental d’aquesta hora és bastant moderna. després anem a sopar a la vora del port. demanem una taula a primera línia de mar, i s’ha d’anar en compte de no caure a l’aigua. demanem peix fresc i amanides. de fet, és tot el que tenen. com que hi ha lluna plena no tenen sardines. llavors comença a sortir la lluna just davant mateix nostre: per la terra que hi ha a l’altra banda de la mar: gran, vermella, quasi rodona. i es va aixecant molt depressa i va deixant anar un reflexe sobre l’aigua que ve a acabar just davant de la nostra taula.

acabem la jornada al mateix jardí on l’hem començat. ara hi ha una música suau, i un ventet que refresca. la lluna segueix lluint i els límits de la mar s’han omplert de llumetes. són llums d’un altre país, d’un altre continent. no puc deixar de badar.