m’agradaria molt venir amb tu. és un lloc que m’apassiona i el conec molt bé. m’agradaria ensenyar-te’l, portar-te per tots els racons meravellosos que té. però no pot ser.
estaria bé veure un lloc nou. m’agrada viatjar i conèixer llocs. però prefereixo quedar-me.
oh, sí. és la il·lusió de la meva vida. i aquesta gran oportunitat no me la vull perdre. però ara que hi penso una mica, potser no és una bona idea. ara no.
o sigui, hi aniré sola.
13 comentaris:
Ho has pensat bé?
De vegades tenim que arriscar per viure....
Si vas sola porta't un GPS no sigui que tinguis problemes al tornar
:P :P
A vegades val la pena arriscar-se, però d'altres no i això només ho sabem nosaltres.
Segur que la decisió que prenguis serà la més encertada.
Petons, maca!
vols dir?
sempre he pensat allò de
"el no ja el tinc, vaig a pel sí". De vegades, sorprén. I per bé!
*Sànset*
Hi ha moments en que anar sola va bé, és necessari. Però, un bona companyia mai sobra...i potser també és el moment de ser dos. A pensar-hi...
Si pots triar, i et ve de gust d'aquesta manera, fantàstic oi? (el fotut és quan no pots triar)
Tenim la sort de poder escollir!! Però recorda el teu títol "vols venir?"... no deixis mai de banda els primers pensaments ;)
Vaja!! Jo que m'havia preparat i tot... :(... jajjaja... ;P
M'agraden aquests post que fas! ;)
Joana, em sembla que si que ho pensat bé. potser ho vaig escriure massa ràpid i he donat una impressió equivocada.
el plan era anar-hi de totes maneres. vaig pensar que m'agradaria compartir-ho amb algunes persones en concret.
la varietat de respostes em va sorprendre. la poca varietat en el sentit de les respostes em va decepcionar una mica.
però encara em fa ilu·lusió anar-hi, i fins i tot em fa il·lusió anar-hi sola. té els seus avantatges :-)
Carquinyol, en vistes de l'èxit, ja ho veus: potser si no torno és igual, ... potser no em trobarà a faltar ningú! :-D
Ruta, segur que uns dies escampant la boira m'aniran la mar de bé :-)
Sànset, vols dir que tu seguiries insistint? amb altres persones? no sé. crec que prefereixo anar-hi sola que amb segons qui :-)
Thera, suposo que aquestes reflexions teves són les que em vaig fer quan vaig decidir fer les ofertes, i ara ja sóc al punt de que més val anar sola que...
Agnès, clarament no es pot triar tot. ja que si l'altra persona no vol venir, no hi ha res a fer. però en el fons quan escric que hi aniré sola no ho dic totalment desenganyada. una mica sí, però també una mica engrescada amb la idea.
Ulls de cuc, suposo que el fet de que insistís tres vegades vol dir que vaig persistir amb els primers pensaments, però no fins a l'esgotament :-D
joanfer, ostres! estàs a punt? en serio? doncs vinga! :-DDD
potser ara no, però i més endavant? llavors potser és possible!!!
rits, doncs sembla que m'hagis llegit el pensament. la persona que em va dir ara no ha rebut una contraoferta ... ja veurem que passarà ... :-)
Vagis sola o acompanyada, serà un viatge fantàstic, ja veuràs!
Crec que la gent tendeix a dir "no" per por a dir "sí", és a dir, no perquè vulguin dir "no". Evidentment, el resultat final és el que compta. Però ja veus, a l'últim moment tot pot canviar, aquesta és la màgia.
Filadora, i abans de l'últim moment tot ha canviat... i vés a saber si encara canviarà :-)
Publica un comentari a l'entrada