dijous, de juny 03, 2010

stardate: quina visita!

arribo cansadíssima a casa i hi trobo una visita:

que puc anar a fora?

que puc jugar a pilota?

que em puc banyar?

que em vens a veure com em banyo?

no puc! estic molt cansada i encara he de fer el sopar!

va cap al lavabo.

que tens tovalloletes?

no ho sé! potser per algun calaix en trobaràs.

silenci.

després d’una estona de silenci vaig a controlar.

que va tot bé?

sí. estic endreçant els calaixos de l’armariet del lavabo que els teniu molt desendreçats.

un sol de nebodet!


13 comentaris:

pere ha dit...

No tinc cap inconvenient que em faci una visita, encara que sigui inesperada :-)

sargantana ha dit...

no te queixaras...!!
jijijijij

Clidice ha dit...

demano tanda després d'en Pere! :) normalment quan hi ha silenci cal córrer, però a partir d'una certa edat els calaixos del lavabo poden ser una font de descobertes interessantíssimes :)

Ull de cuc ha dit...

Els nens, sempre tan inesperats ;)

Joana ha dit...

millor sentir-los, els silencis són perillosos!!!

joanfer ha dit...

Ostres, te'l compro!! jajajaj... Quan la meva neboda està més de dos minuts en silenci, tremolem!!! No sé a qui recoi haurà sortit... ;P jajajaj..
Una abraçada! ;)

kika ha dit...

pere, ja li ho proposaré :-)

sargantana, gens ni mica! estic encantada amb la visita :-)

Clidice, la veritat és que no sé que hi va trobar. però va estar entretingut bastanta estona, i ho va deixar tot impecable! :-)

Ulls de cuc, sempre! i més que mai quan fan coses així!

Joana, però ja s'ha vist que no tots els silencis són tan perillosos :-)

joanfer, no te'l venc! de cap manera! :-DDD

Albert B. i R. ha dit...

Hehe! A aquestes edats no paren! Tot i el cansament, segur que va alegrar-te el dia!

Agnès S. ha dit...

Un altre dia, fes que et busqui alguna cosa a lârmari de la cuina, vaja! no se tu, perô a mi, mâniria de conya!

que bonic ês ser tieta!

kika ha dit...

Albert, i tant que va ser una gran alegria! :-)

Agnès, bona idea! a mi també em convindria que em fessin una feina així! :-)

Ferran ha dit...

Hihi, què mono! M'ha fet pensar en el meu nebodet, que no m'endreça calaixos... però també em fa somriure :)

Bon cap de setmana, a tots.

Joana ha dit...

Quina monada no?

kika ha dit...

Ferran, potser no cal que te'ls endrecin els calaixos... potser ja els tens ben endreçats :-)

Joana, moníssim! llàstima que s'hagi de fer gran :-)