dijous, de maig 13, 2010

stardate: és igual


des del primer moment tothom va saber què era. menys jo.

pensava que podia ser alguna cosa diferent.

desitjava que fos diferent.

em van avisar, m’ho van suggerir i jo no me’n vaig voler adonar.

ara ja ho sé. n’estic convençuda.

i no sé si em fa més mal la decepció o l’orgull.


14 comentaris:

Anònim ha dit...

non ho capito niente, forse, però ti mando un bacio!

sànset i utnoa ha dit...

De fet, molt sovint l'orgull pot ser molt més dolorós que la pitjor de les decepcions. Tots hauríem d'aprendre a deixar-lo estar, perquè no és un bon company d'aventures.

*Sànset*

Carquinyol ha dit...

sovint les perspectives des de dins són diferents que des de fora, per això moltes vegades els altres veuen coses que nosaltres no volen (o no volen veure, que això també passa...)

Jo crec que et faran mal les dues coses per igual ;)

ànims !

kika ha dit...

Anònim, segurament si que ho has entés. de totes maneres, moltes gràcies. un petó per a tu també :-)

Sànset, segurament tens raó. però potser fa més mal perquè és més difícil de controlar, o és al revés? de totes maneres, l'orgull fot, si que fot!

Carquinyol, i encara que sapiguem que els altres ens veuen millor, costa (al menys a mi!) fer cas quan el 'whishful thinking' ataca.

Pilar ha dit...

Si sents el dolor de la decepció i l'orgull, prent-t'ho com el senyal que et mostra que estàs viva. Això vol dir que sanaràs.
Rep una forta abraçada.

Ferran Porta ha dit...

Kika, potser tu també sabies què era, des del primer moment, però no volies creure-t'ho. Potser no t'agradava i ho volies diferent. Sí, potser el més fotut va ser la decepció de no poder canviar el que hauries volgut diferent.

kika ha dit...

Pilar, bona idea! em sembla que em farà un bon efecte avui pensar així! :-)

Ferran, segur! segur que ho tenia ben be davant i no ho volia veure. però també me fot haver d'admetre que estava equivocada... tot em fot!

PS ha dit...

Et fan mal les dues coses , segur, però no pateixis, si te n´has adonat més val tard que mai.Em va passar una cosa semblant fa poc més d´un mes ( salvant les distàncies, no sé que és el que t´ha decebut) i creu-me , fa mal però es un alleugeriment palpar la veritat.
El consell de la Pilar també t´ajudarà, diuen que quan cou, cura. I quan pica , madura.
I si et cou i et pica és que no ets de pedra ni de suro. ànims!

kika ha dit...

Pais secret, has fet un poema del que havia dit la pilar :-) sabia la part de quan cou cura, però no la de quan pica madura. m'ha agradat molt! me l'apunto! :-)

Joana ha dit...

Totes dues coses fan mal!

Clidice ha dit...

de tot se n'aprén guapa :) mira-t'ho des d'Andròmeda, segur que ho veus més petit :)

Filadora ha dit...

Entenc que sentis decepció i orgull, però, imagina que "des del primer moment haguessis sabut que era", no és millor "pensar que podia ser alguna cosa diferent". El què vull dir és que jo mai intento perdre l'esperança, sempre intento pensar que hi ha una explicació preciosa que ho resoldrà tot. Innocent? Inteno no malpensar.

Hagués sigut pitjor que "des del primer moment haguessis sabut què era" i al final hagués resultat "ser alguna cosa diferent".

No sé si t'ajudo o t'embolico, patons!

Agnès Setrill. ha dit...

Però va estar bé mentre va durar?
Això és molt important, sinó si que n'hi ha per sentir-se malament., espero que no hagi estat així!
Ànims!

kika ha dit...

Joana, tens raó, no cal decidir...

Clidice, ara me n'hi vaig! :-)

Filadora, ajudes, i molt ... més val pensar bé que malament, sobretot quan no hi ha evidència!

Agnès, i s'hi està bé encara :-)