a vegades no m’entenc. em sento incapaç de desxifrar què penso, què vull, què sento. i això em neguiteja. voldria ser capaç d’aclarir-me i no me’n surto. voldria poder entrar dins el meu cap per veure que hi passa i posar-hi una mica d’ordre.
ja sé que només és qüestió de temps que passi el neguit, i que es resolguin els misteris. però la impaciència fa que ho vulgui ja. i quan m’adono que jo sola no sóc capaç d’aconseguir-ho voldria que aparegués algú que pugués entrar dins el meu cap, veiés quin és el problema i m’expliqués que hi està passant.
16 comentaris:
Ui, mira, no sé perquè he dubtat si ho havia escrit jo mateix. Però també sento que aquí hi ha la gràcia.
bé, t'ofereixo tres possibiltitats :
a) Dennis Quaid i els seu submarí menguant
b) El Sr. Patrick Jane que tot i no entrar dins del teu cap segur que sap el que et passa.
c) La Bruixa Lola
Segur que qualsevol d'aquests et resolen el problema !
Com diu en Lluís, no et passa res que no passi a la resta dels mortals més humans en la mesura que sigui.
potser un cop dins..seria pitjor encara
quan s'em fa llarga l'espera intento acotar el futur. viure el avui i prou, nomes pensar en el present i ell tot sol, esdeve futur
petonets kika, petonets!
lA IMPACIENCIA SEMPRE ES UNA MALA COMMPANYA!!
T'entenc molt bé...
De vegades voldria poder "apagar" el meu cervell!
Pense que això ens passa a tots. de vegades voldríem ser petits encara i que els pares ens donaren les sol·lucions a tots. Però això forma part de l'encant de la vida. Si tot fóra senzill i planell no tindria gràcia i no valoraríem els bons moments.
Molts ànims, no t'amoïnes i a gaudir de TOTS els moments.
Besets.
El millor "alivi" en aquests casos és poder parlar, treure-ho.
Tinc comprovat que el que se'ns caragola pel cap, si ho intentem expresar amb paraules, una de dues, o ho veiem més clar, o ens tranquilitza una mica.
Però a vegades costa trobar a qui ho puguis explicar tranquilament, o vulgui o pugui escoltar-te, i en aquest casos, com a últim recurs va bé escriure-ho.
Aquest és un mal de molts Kika, o de la majoria.Vol dir que no estem fets d´una sola peça, que som humans i complexes, és per això que no ets un gerani o un espàrrec o un mosquit, posem per cas.
Ets persona, amb tots els ets i uts.
Si escriure et serveix per a canalitzar aquests neguits: via lliure! I no t´encaparris massa, que al final tot és més senzill del que ens pensem.
Al primer moment he pensat que et referies a LOST.
Després ja he vist que no...
Paciència i escoltar-te, no se'm passa pel cap cap altra resposta.
*Sànset*
Els psicòlegs són l'invent modern que en teoria t'han d'ajudar a treure'n l'entrellat, no? A mi, però, no m'hi veuràs pas... hehehe
No tinguis pressa, Kika. Vés fent via pa a pas. Tal vegada així et doni temps a escoltar-te...Sense presses.
sóc molt impacient i t'entenc. amb els anys només he aconseguit fer veure que no en sóc, però per dins sempre bullo d'impaciència. si la impaciència aprimés estaria com un fideu, però em temo que engreixa :) ànims!
jo tinc bastant clar les coses que vull, no tinc gaires dubtes al respecte. El que em neguiteja són dues coses: a quines dones prioritat sobre les altres (algun cop són incompatibles entre elles) i de quina manera les puc assolir.
I cada cop més, volem que les coses passin ja, de forma instània. És un mal de tots, això no soluciona el problema i com diuen els castellans, mal de muchos, consuelo de tontos.
Lluís, m'agrada saber que no sóc sola amb el que me passa. però després de llegir el comentari que has deixat a ca l'allau, no sé, no sé, ... :-D
Carquinyol, ets un pou de solucions per tot! ara bé, no sé si me'n fiaria de cap dels tres :-D
pere, com li deia al lluís, això és un consol! :-)
sargantana, segons qui entrés segur que si seria molt pitjor! :-)
gurmet, d'acord. intentaré prendre-m'ho amb més calma :-)
Joana, poder apagar el cervell si que m'agradaria a mi també! :-)
Mercè, la idea dels pares dins el cervell no l'havia tingut ... potser és això? hi pensaré, però no crec que m'apliqui a mi ...
Agnès, escriure el què penses i escriure el com ho penses. tot són idees pel blog! :-)
Pais secret, la imatge de que l'alternativa és un espàrrec o un mosquit és molt sugerent. per un gerani, potser passaria :-D
Sànset, lost!!! ai! això si que em fa venir nervis. què passarà dilluns??? :-)
Jordi, ni a mi em veuran! de cap manera! mentre hi hagi un blog on escriure ... :-)
Pilar, la paciència que és la mare de la ciència, no? :-)
Clidice, en serio que engreixa! ai! ara em poso a entrenar-me per ser pacient! :-D
Martell, doncs crec que només et puc repetir el que m'estan dient a mi fins ara: que no ets l'únic! que a tots ens passa això!!!
Joana, doncs ja tenim l'explicació de l'augment de l'obessitat! :-D
Publica un comentari a l'entrada