diumenge, de maig 23, 2010

stardate: confiança

m’atura pel carrer i em demana un minut per explicar-me què vol. l’escolto amb paciència i amb cert interés.

quan acaba li dic: com puc saber que ets això que dius?

em contesta: tens raó. no tinc cap document que ho acrediti. però mira’m als ulls i veuràs que et dic la veritat.

me’l miro als ulls. és agradable de mirar.

al final actuo com si me’l cregués. però el dubte es manté.

després escolto un diàleg a battlestar galactica:


- com saps que pots confiar en mi?

- no ho sé. això és precisament la confiança.


deuen tenir raó. això em tranquil·litza parcialment.


9 comentaris:

joanfer ha dit...

Un curt diàleg, però realment ho diu tot! La confiança, si no és cega, no és confiança... ;)
Bon post, kika!!

Joana ha dit...

De vegades costa molt confiar, vivim en un món tan complicat....

Joana ha dit...

Sempre m'ho crec tot i de vegades no hauria de ser. Hi ha gent amb qui es pot confiar i altra que no et pots refiar ni de que et portin un got d'aigua.

GURMET ha dit...

Moltes vegades no arribarem a saber si ens han dit la veritat pro si no saltres creiem , sera veritat.

Elfreelang ha dit...

Confiança és aquesta la qüestió...cada vegada és més difícil tenir-la però és bàsica per a conviure

Joana ha dit...

I també hi ha persones documentades i que enganyen...

kika ha dit...

joanfer, sí, ha de ser cega, però per això costa, costa, ...

Joana, o ens el compliquem? no sé, no sé,...

Joana, jo també tendeixo a creure-m'ho tot i quan no puc em sap molt greu...

Gurmet, segur que només per creure'ns-ho ja serà veritat, vols dir?

Elvira, i és que s'està molt malament sense...

Joana, per això fa molt ràbia no confiar amb qui potser s'ho mereix ...

sànset i utnoa ha dit...

i, avui per avui, va molt cara. Valdria la pena que poguéssim confiar sempre.

Si ho féssim, però, el món ens diria que som rucs.

*Sànset*

kika ha dit...

Sànset, ai! i jo encara no sé si la vaig encertar!!!