fa temps un col·lega em va dir: quan et preguntin ‘què tal?’ no has d’explicar com estàs, només has de dir ‘bé’ i prou. si volen saber com estàs et tornaran a preguntar ‘de veritat, com estàs?’ i llavors sí que pots explicar com estàs.
potser d’entrada sembla estrany. però potser no era tan estrany en el context on es va donar. va passar fa anys als estats units. el col·lega era americà. i jo feia molt poc que hi havia arribat.
a més a més aleshores quan em preguntàven ‘how are you?’ segurament jo devia engegar el rollo de totes les experiències i sensacions que anava descobrint. la veritat és que no ho recordo, però és possible que fos així.
per altra banda també és possible que els americans tinguin un protocol que fins que no et diuen ‘how are you, really?’ no esperen cap resposta que no sigui ‘fine’ ‘good o ‘ok’.
en aquell moment aquell comentari em va impactar tant, que tot i la meva mala memòria, encara el recordo. el que no recordo és si li vaig fer cas o vaig seguir amb el meu estil.
fa uns dies em vaig trobar una coneguda al tren i li vaig preguntar ‘què tal?’ llavors ella em va començar a explicar que feia un temporada que estava molt malament perquè tenia una amiga que s’estava morint de càncer. i viure i veure aquell procès d’aprop era una experiència molt forta. no saps què fer. sembla que no pots fer res que ajudi. ets sents malament i impotent, tot i veient que qui tens al davant encara se sent més malament i més impotent.
després, pensant en aquesta conversa, vaig recordar la primera anèctoda de fa anys sobre el ‘què tal?’ vaig tenir la impressió que aquí no gastem protocols del tipus americà.
ara, recordar aquesta conversa, em serveix d’excusa per treure un tema que últimament tinc al cap continuament, però que de moment no sé com abordar. ni al blog, ni al cap, ni en cap lloc.
segurament, continuarà ...
17 comentaris:
I si et preguntem: "Com estàs? De debò, com estàs?"
T'ajudarem a desenfundar?
:)
he llegit -però no en tinc experiència directa- dels ascepticismes lingüístics i culturals, digues si vols culturals, anglòfons; podria explicar-te com de suposadament diferent és la resposta, o era que fa molt que no hi vaig, a andalusia on vaig viure cinc anys...
no tinc gens clar que el fet que algú t'escolti i fins i tot et contesti sigui signe de què entengui i visqui -d'alguna manera- el que li dius...
amb qui parlem? amb qui ens trobem prou lliures per obrir-nos? què n'esperem?
"què tal?" pot ser una pregunta letal... o no...
Pot semblar un tema menor però no ho és, perque ¿quants cops al dia preguntem i ens pregunten "què tal"? Un fotimer! Penso que depèn de les circunstàncies, de qui t'ho pregunti, del moment... Normalment, què tal? bé, gràcies, i tu?
Espero que estiguis bé, de debò ;)
Suposo que depèn qui t'ho pregunta o a qui li dius tu....però els mediterranis tenim una altra manera de mesurar les distàncies i la intimitat....intrigada em tens amb això que et ronda i no saps com abordar....sigui el que sigui espero que et surti i sigui per bé
Suposo que la resposta a "què tal" és diferent depenent de qui la pregunta i també del què suposi respondre sincerament.
Un pató preciosa.
Ànims pel tema que no saps com abordar, estem aquí.
Crec que depèn de qui et faci o a qui li facis la pregunta. Normalment el preguntar Com estàs? Com va tot? Forma part d'una salutació cortès.
Segur que trobes la manera d'abordar el que et ronda pel cap...
Tal vegada haig de dir...Segur que trobes amb qui abordar el que et ronda pel cap?
Violette, tan de bo! :-) crec que quan ho tingui a punt sortirà tal qual. moltes gràcies per l'empenta :-)
gatot, crec és cert que encara que ens obrim del tot no tenim cap garantia de que el que deixem anar sigui recollit per ningú, independentment de la pregunta que ens facin...
Ferran, tu sí que en saps! :-)
i sí que estic bé. moltes gràcies pels bons desitjos :-)
Elvira, el misteri es resoldrà aviat, crec. ja he posat fil a l'agulla i m'he demostrat un cop més que tot és posar-hi :-)
Filadora, si suposo que en cada moment hem de valorar el que va bé dir i el que no cal dir ... i per altra banda també quan escoltem en cada moment hem de decidir quanta atenció hi posem!
Pilar, a vegades no gosem, a vegades pensem que no tenim l'audiència aprpiada, però a vegades segurament al fer això ens equivoquem :-)
doncs si, un "què tal?" només és una fórmula de politesse, per tant començar a explicar coses només pot provocar estupor en la persona que t'ho pregunta, que només espera un "bé, gràcies i tu?" per poder respondre "bé, gràcies".
De tota manera, i per si et convé: "què tal? bé? tot bé de debò?" ;)
I si vols descol.locar a l'altre, prova-ho, digue-li la veritat...?-'Què tal?' 'Fatal!'- l'interlocutor queda literalment descolocat, no et pretenia pas escolar i ara, què ha de fer, marxar com si res...
Afirmatiu, és totalment una fórmula retòrica.
Evidentment, depen de qui tens al davant.
Si ja has posat fil a l'agulla, segur que et sortirà la mar de bé.
decididament, jo això dels protocols socials ho porto fatal. Quan dic un "què tal?" a mi que em contestin el que vulguin, no n'espero una d'automàtica, la veritat...
per cert... què tal? ;)
Clidice, vaja, tu també t'has pensat que demanava que m'ho preguntessiu! en canvi, la meva intenció era dir que a mi m'és bastant igual que m'ho preguntin o no: que quan ho tinc a punt ho dic encara que no m'ho preguntin, i quan no, no dic res per molt que m'ho preguntin!
Thera, això és una putadeta que alguna gent se la mereix! :-D
Joana, ja ho veurem, ja. aviat potser ...
Carquinyol, aquest cop coincidim. i m'agrada! :-)
Què tal? Com anem? Tot Bé?....
Llavors tu pots contestar Nà fent!
Nà Tirant! Bé, gràcies.O Explaiar-te amb explicacions o vaguetats, depèn de l´interlocutor.
Hi ha persones que encara no han acabat de dir el Què tal? que ja han baixat la mirada o girat el cap cap a una altra banda. N´hi ha d´altres a les quals els veus el verdader interès pel teu estat o per la teva vida.Detectar-ho no és difícil, em sembla.Ja veus per on van els trets de seguida, si és només cortesia o interès, si sintonitzen la mateixa ona o desconecten a la primera frase.Llavors dependrà d´un mateix valorar si cal la pena donar moltes explicacions.
Bé, aquí sí que estem interessats en aquest tema que et volta pel cap`. Deixa´l fluir i ja veuràs com sortirà.
Fins i tot quan entrem a qualsevol botiga ens pregunten "què tal?", amb l'única pretensió de saludar i no de saber com estem. Potser sí que cal alguna pregunta més per a estar segurs que hi ha alguan preocupació al darrera.
Pais secret, aquest 'na fent' és molt d'aquí. potser sí que som més pessimistes que els d'allà que sempre diuen de 'bé' en amunt.
ai! aquest tema que em volta pel cap ja és al forn, i aviat començarà a veure la llum :-)
Albert, home, a les botigueres jo no explico res! :-) encara que em preguntin i insisteixin! :-DDD
La contesta correcte es: Be sense entrar en detalls. He, he, es broma
:D
Doncs tot depèn de qui faci la pregunta, i com ho fa.
A veure, jo crec que si algú conegut, que ja sap alguna cosa de la teva vida i et pregunta -Què tal?- miran-te als ulls, segurament demostra un cert interés.
Molt diferent a un -Què tal?- de salutació, això es més com una venvinguda, per trencar el gel, aleshores, -Bé, gràcies, i tu?- I ja s'està allargant massa, fins hi tot.
Publica un comentari a l'entrada