dissabte, de gener 09, 2010

stardate: abans i després dels regals

fa uns dies el xexu va escriure una carta als reis que jo vaig subscriure totalment. em retrec a mi mateixa no haver-me portat bé aquest any. em retrec no haver fet coses que sé que hauria estat bé que fés. m’he posat a mi mateixa per davant de moltes altres coses (i gent) massa sovint. i quan arriba final d’any i arriben els reis m’aturo a fer balanç de tot plegat. i m’adono que segurament hagués hagut de pensar menys amb mi i més amb els altres.

i no es pot esperar gran cosa de reis ni tió si no t’has portat bé durant l’any, no? doncs no és cap sorpresa que aquest any a mi no em portesin gran cosa. en termes materials, per sort no em calen els regals. igual que molta gent, em puc permetre comprar tot el que necessito i inclús tots els capritxos que tinc. i respecte a la resta, per definició ni calen ni son desitjats.

però també hi ha una part no material dels regals. quan reps un regal saps que algú ha estat pensant en tu. i de fet, el regal en si mateix et pot dir quant de temps la persona que te l’ha fet ha pensat en tu. la violette va explicar el plaer de fer regals a mà. i jo mirant-los pensava en el plaer dels que van rebre aquells regals.

i encara que el regal sigui comprat, si és una cosa que et fa il·lusió és un senyal de que la persona que te l’ha fet ha estat pensant en tu. tot i que, encara que el regal no sigui del teu gust no puguis descartar que la persona que te l’ha fet no hagi estat pensant en tu. en qualsevol cas, la intenció de fer-te un regal és ja un senyal de què algú pensa en tu, i això és el que compta.

perquè en el fons el que ens agrada més és sentir-nos valorats pels altres. els regals materials només són una excusa. el millor regal que ens poden fer és un senyal de que som relevants per algú, que ens algú s’adona de que existim, que som importants per algú. la país secret ho explica molt bé amb els regals que ella diu que reb i que de fet al mateix temps està oferint.

aquest any jo he rebut només un regal, a part de la turtu que em va regalar la déjà vie. el tió em va cagar una impressora. suposo que es molts sentits es pot considerar un bon regal. el problema és que el mateix tió m’havia cagat una altra impressora fa dos anys.

la part material del regal l’he aprofitat. primer vaig tornar la impressora. què n’havia de fer de dues impressores! i després vaig anar de rebaixes inspirada pel ferran. em vaig comprar uns dvds d’star trek. són una bona manera de teletransportar-me. una manera de fugir de segons quins llocs i a vegades és molt convenient. i també uns dvds d’stargate seguint els consells del carquinyol. ja veurem si funcionen aquests també.

respecte a la part no material del regal, no hi ha res per aprofitar.

--------------------------

l’any passat si que vaig rebre un bon regal: un despreniment d’una muntanya va decidir caure per on jo passava just abans de què jo hi passés!

13 comentaris:

Museo de la Luna ha dit...

Hola, amiga cibernauta. Passem a convidar-amb molt d'afecte al nostre Museu de la Lluna, per si poden ser del vostre gust. Es tracta d'un museu virtual dedicat a defensar valors humans ia promocionar l'art de les dones. Esperem que gaudeixi de la visita. Moltes gràcies.

http://moon-museum.blogspot.com

Pilar ha dit...

De vegades Kika, rebem regals i no ens adonem perquè no estem atents o els amaga la rutina...Jo veig que el teu blog està ple de regals diferents i valuosos. Deixant a banda la tortuga que és una monada.

Ferran Porta ha dit...

Regals. Mmm... cada dia m'agraden menys, els regals. Ni rebre'ls ni fer-los. Em fa l'efecte que, en aquesta societat de consum desaforat en què vivim, són l'"excusa" perfecte per maquillar mancances. De forma més o menys conscient, un regal (diguem-li "físic") es una prova d'estimació; bé, fins aquí bé, però la segona part de la pel·lícula és la que no m'agrada.

A mi, de regals, com a tu -crec haver entès- no cal que me'n facin. En tinc prou i de sobra, per ser feliç, sentint-me acompanyat en el camí de la vida. Sona bucòlico-romàntic, oi? Prometo que així és com ho sento.

Striper ha dit...

En aquests moments em sento incapaz de deixarte un comentari en positiu aixi que millor calli.

Clidice ha dit...

jo no en rebo pràcticament mai de regals materials, de fet no sabria ni quina cara posar-hi, sempre he estat qui feia els regals de tots i aquests "tots" sempre han donat per suposat que la cosa havia de ser així. En canvi, regals immaterials en rebo molts. Em conformo amb aquests :)

Gabriel ha dit...

Comparteixo l'opinió d'en Ferran.
A vegades hi ha mil coses, senyals, petits gestos quotidians de persones que tenim aprop, amics, coneguts, familiars, que valen molt més que un regal. La importància d'un regal no és el regal en sí, sinó pensar que aquella persona ha invertit un temps pensant en tu.
Interesant post. La vida ens regala petits i grans regals i sovint no els sabem apreciar. Tens raó, potser la història que comentes del despreniment i el moment en que va passar va ser un bon regal que et va fer la vida.
Cada dia, cada any aprecio més els regals immaterials, els petits gestos, que de tant escadussers que són, quan els rebo em semblen un gran regal. I per damunt de tot els intento apreciar. Una salutació!

PS ha dit...

Per a mi aquest any els regals materials han sigut gairebé inexistents, de fet, ni em preocupa, per què valoro infinitament més els sentimentals, fins i tot els virtuals, per a dir-ho d´alguna manera, tampoc deixen d´ésser sentimentals.
Em fan sentir feliç i plena, i això és l´únic que desitjo.
Llegir-te cada dia que puc i saber que hi ets també és un regal. Gràcies.

( l´any passat pel meu aniversari també em van regalar una impressora...encara la tinc empaquetada. Em fa pena arraconar la vella si encara tira.En canvi, els sentiments, els pots lluir i sentir tots alhora, ep! i que consti que la vaig agraïr moltíssim, però no és el mateix)

kika ha dit...

Museu de la lluna, gràcies per donar-vos a conèixer.

Pilar, el blog em dona moltes satisfaccions. i això ho valoro molt. suposo que he escrit aquest post perquè volia desfogar-me una mica ara que ja han passat les festes. crec que me n'he sortit i estic a punt per encara em nou any amb més optimisme i amb agnes de perdre'm cap dels reglas que ofereix la vida ni en blog ni fòra del blog :-)

Ferran, un cop més em sembla que som ànimes bessones en què no ens calen els regals... més aviat ens fan nosa.
i
ara bé, espero que no sguis la meva ànima bessona en aquests rampells de mal rollo que m'agafen de tant en tant :-)
aquest any les festes per a mi han estat pitjor que altres vegades. per algunes raons objectives però també per altres que no calien. i he trobat molt en falta aquest 'sentint-me acompanyat en el camí de la vida' que encara que et soni bucòlico-romàntic, a mi m'encanta!
per això, suposo que m'he volgut desfogar....
per altra banda, entenc que quan això falta hi ha coses molt més positives i efectives a fer que desfogar-se en un blog. i m'hi penso posar immediatament! :-)


Striper, que passa? ja ha marxat el mal moment? vinga, que tu si que ets optimiste de mena :-)

Clidice, jo també normalment tinc aquesta funció i m'agrada... però a vegades també m'agradaria notar que algú pensa en mi... se'n recorda... i quan veig que les senyals van totes al revés em fot de mala llet.... i després ja em passa...

Gabriel, precisament el que no em va agradar és el senyal de què qui va fer el regla ni tan sols va pensar en mi: em va regalar el mateix que ja m'havia regalat la mateixa persona feia poc... ho havia de saber que ja en tenia una no? no va ser el regal material sino el senyal de què no va dedicar niu segon a pensar que em podia fer gràcia o falta.

Pais secret, potser aquest any jo estava més susceptible que altres anys... potser hagués volgut notar que no celebravem el nadal només perquè si, potser volia notar que era més acceptada pels que m'envoltaven, i potser per tot això m'he encebat amb el tema del regal. però igualment em sembla que aquesta impressora (la meva no la teva!) no anava acompanyada de gaire caliu :-)

assumpta ha dit...

Fa bastants anys que per aquestes festes (ni d'altres) no faig gairebé regals.
Només als menuts de la casa i prou. No m'agrada gens aquesta idea de consumisme per pur consumisme. Quan preciso alguna cosa intento comprar-la tan punt em vagi bé i ja està.
En tot cas, sí m'agrada de fer regals quan algú no s'ho espera i intento que no siguin regals convencionals, em nego.
Em quedo amb els regals no materials que aquests sí tenen una màgia especial.
=)))

Joana ha dit...

El regal que menys t'esperes és sempre el que més ilusió ens fa. A mi m'agrada fer regals.

Carquinyol ha dit...

A mi els dvds d'stargate no saps pas com em van ajudar en certs moments passats de la meva vida...

kika ha dit...

assumpta, a mi també m'agrada fer regals sobretot quan em ve la inspiració d'alguna cosa en concret que a algú en concret li pot fer gràcia, encara que no coincideixi amb cap celebració :-)

Joana, viols dir que les expectatives ens xafen les alegries :-)

Carquinyol, pel que dius m'imagino que és el que em passava i encara em passa a mi amb l'star trek... a veure si l'stargate també em fa aquest efecte a mi :-)

Ferran Porta ha dit...

Sento que hagis passat (o estiguis passant) un temps no fàcil, Kika, i espero molt que aviat et sentis energètica i ben contenta altre cop. Molts ànims!