els klingons tenen una manera de fer i de pensar absoluta. tenen els seus principis que són molt seus i no n’accepten cap més en qualsevol circumstància. fan les coses tal com la tradició mana sense deixar-se afectar per cap manera de fer diferent. no escolten cap altra manera de fer o de pensar. de fet, no entenen cap altra manera de fer o de pensar. i reaccionen de manera agressiva si els questionen els seus principis.
quan visites el planeta klingon, has de tenir una idea del que has de fer per sobreviure. els mires, els deixes fer, acceptes el que va passant, no els portes la contrària, procures no explicar coses que els puguin sorprendre, i tots contents.
quan has de col·laborar amb ells per a aconseguir algun objectiu comú la cosa es complica. la negociació és quasi bé impossible. degut a la seva manera de fer ells es tanquen en banda en els seus principis absoluts. no estan disposats a cedir en res. només hi ha dues opcions: o es fa a la seva manera, o no es fa. si els intentes convèncer de qualsevol altra cosa només pots acoseguir indiferència o agressivitat.
si saps que ets una minoria àlien al planeta klingon, has de col·laborar amb ells per a resoldre una crisi, i et sembla que la seva manera de fer no és la millor: què pots fer?
callar i deixar que facin a la seva manera? això és com llençar la tovallola. i si la crisi no es resol satisfactòriament et farà sentir culpable de no haver fet res per evitar-ho.
explicar una altra manera de fer i intentar convèncer’ls? això només porta al conflicte. ells no canviaran la seva manera de fer per molt que els expliquis. ni ho entenen ni ho volen entendre.
algun capità espavilat de l’enterprise hi va trobar una sortida satisfactòria en més d’una ocasió.
jo encara no me n’he sortit mai. hauré de veure més star trek. a veure si m’inspira.
_________________
Nota 1: el mon vol fer un pessebre per nadal. cal triar figura. podeu trobar les instruccions al seu blog.
Nota 2: fa un any vaig decidir que només escriuria posts al blog en dies senars. va ser una bona pensada.
20 comentaris:
si la crisi no es resol satisfactòriament... sinó es resolt, amb klingons descontents pel mig, no cal que et preocupis gaire del que passarà demà...
Mira't pel costat bo... almenys no són Borgs !! Dels Klingons sempre tens alguna norma o llei ancestral quasi oblidada de la que aprofitar-te...
Als planetes com els dels klingons procuro no estar-m'hi ni deu segons. A vegades, però, la força gravitatòria del seu món m'impideix enlairar la meva nau i haig de demanar ajuda a la base. L'espera és terrible. Després, és només una anècdota.
Gràcies per la difusió...mil petons
Ostres jo desconeixia el planeta , pro per desgracia conec les actituts.
Ves que aquest planeta té semblances amb el nostre. Tindran també estatut? ;-)
No hi entenc jo d´Star Treks però molt em temo que em sona molt aquest planeta...no el tenim tan llunyà, per desgràcia.
Ja estàs recuperada?
És molt dur, el que diu el pere és cert, però si fossin 10 minutets rai!
Quan has de passar moltes hores en un planeta així...se't consumeixen l'energia positiva, la paciència...
Potser pensar en fer-te un regalet un cop siguis fora, pot animar una mica.
Bona setmana (la que queda!)
El planeta aquest apesta, per culpa dels seus habitants, of course. Jo casi que opto per fer com en Pere: quan m'hi atanso (al planeta en qüestió), arrufo el nas i busco la sortida més pròxima. De vegades no tens opció, i t'hi has de passar més estona de la que voldries, que és zero segons; paciència, a trempejar la cosa i àire el més aviat possible!
Oooommm...
Per les festes és molt comú trobar-te a can Klingon. Servidora opta per un somriure etern i anar movent el cap amunt i avall (com aquells gossets que abans posaven al darrera dels cotxes), parlar poc i comprometre'm gens :) És "u ke ni ha" :) sort i pensa en Picard, ell sempre se'n surt :)
Hosti, la descripció que en fas del planeta dels Klingons em recorda molt a no sé quin parlament de no sé quina ciutat de no sé quin coi de planeta.
*Sànset*
Es nota que això dels Klingons es ciència ficció, seria impensable a les nostres terres haver de conviure amb una gent així.
Carquinyol, perquè no són borgs és perquè encara estic aquí! :-D
però per a poder aprofitar-te dels klingons se n'ha de saber... com el picard.. jo no estic a la seva alçada, ni molt menys :-)
pere, espero el després per poder veure-ho com una anècdota. hi tinc missions jo encara al planeta klingon. oportunitats per aprendre'n! :-)
mon, un plaer :-)
Striper, de fet no cal anar gare lluny per descobrir segons què :-D
Jordi, segur que en tenen. no deixarien desaprofitar una oportunitat així! :-D
Pais secret, el començament del pont va anar tal com estava previst, i ho vaig aprofitar. després la cosa es va liar, i em vaig recuperar d'una per agafar-ne una altra... sempre anant endavant! :-) gràcies per pensar-hi!
Agnès, de moment he aconseguit enlairar la meva nau per uns dies, i me'ls penso regalar de valent :-) gràcies per la idea!
Ferran, aquest matí recordava en el post i pensava que era una anada d'olla total. i no saps l'alegria que he tingut quan pels comentaris he vist que m'havieu entès. això sí que ha estat un regal! :-)
Clidice, per les festes rai, perquè pots fer d'espectador i prou sense sentir-te malament, però quan hi ha problemes, jo em sento malament fent-me la sueca...
he de mirar més star trek per aprendre'n del picard. de moment me'n surto molt malament!
S'anset, n'hi ha per tot arreu d'aquests coi de klingons! :-D
Martell, el fotut és el que el capità picard sigui ciència ficció. amb ell ja ho tindriem tot arreglat! :-D
És que en Picard no tenia un pèl de tonto...
És que en Picard no tenia un pèl de tonto...
Pensar d'una altra manera, qüestionant el que es considera verdader en una societat com la que descrius, ajuden a crear la possibilitat de discursos alternatius.
Podríem amb ells sense tornar-nos un klingon més?...En el cas que no siguem ja klingons, és clar!
Plotí, qui el pogués atrapar al picard!
Pilar, suposo que tots
ho som una mica klingons :-), però sentir-se en minoria no és gens agradable.
Pues caldrà canviar de planeta; i només fer- hi tractes quan hi estem d'acord...
Un any més tard ho complicaria; dia senar i hora parell!
Jo ho passo molt malament al planeta dels klingons. Si et mostres submís, et pisotegen, si aixeques el cap i els mires als ulls, et desafien. Si, molt malament. Per que ni vull que em pisotegin, ni m'agrada lluitar per pocasoltades com, per exemple, qui te dret a passar primer per una vorera estreta...
Tal vegada tinguis raó, Kika. Però crec que es pot superar. Sobretot quan les majories són falses.
Els discursos alternatius són necessaris per ajudar a rebutjar o a reafirmar les diferents klingons-manies.
Ramon, a vegades no és tan fàcil canviar de planeta... però tan aviat com sigui possible ho faré!
Carmen, em som dues així. tan se val el que facis, no hi ha manera de que et facin sentir bé.
Pilar, amb els discursos alternatius m'has fet venir al inspiració per un post nou :-)
a veure si a poc a poc n'anem traient l'entrellat.
Publica un comentari a l'entrada