dissabte, de novembre 07, 2009

stardate: un mal dia

quan em vaig aixecar d’alguna manera ja vaig notar que seria un mal dia.

encara que de bon matí tot era normal. no passava res especial. només tenia la sensació que seria un mal dia. però aviat em vaig adonar de que les coses realment no anàven bé.

a la feina, el que havia de fer sola no em sortia. era un desastre. només aconseguia desfer la feina que havia fet amb anterioritat. del que havia de fer amb altres, tampoc me’n sortia. era com si tingués el cap en un altre lloc. inclús vaig aconseguir que alguna persona s’enfadés amb mi.

i el que no era feina tampoc anava bé. no aconseguia connectar amb ningú. encara que m’hi esforcés no me’n sortia. i a més tenia la sensació que ningú volia connectar amb mi.

fa uns dies el blog de l’oikia parlava de l’a-patheia, la sim-patheia i l’em-patheia.

deia l’a-patheia és com ara l’apatia però en positiu: saber prendre distància de les coses que passen. la sim-patheia la traduia com a simpatia: compartir amb els altres el que està passant. l’em-patheia és l’empatia: comprendre el que passa als altres posant-te a la seva pell.

aquest dia jo tenia la sensació de que feia el que podia per a sentir simpatia, però no funcionava. i quan vaig començar a notar que la cosa anava malament, vaig fer un gran esforç per a sentir empatia. però tampoc va funcionar. ja donant-me per vençuda, vaig decidir que només podia provar de sentir-me millor desconnectant de tot: amb l’apatia presa en el bon sentit. però ni així vaig aconseguir cap millora. l’únic que desitjava era deixar d’existir.

i és que hi ha dies que més valdria que passessin de llarg.



17 comentaris:

Striper ha dit...

Noia havui coincidim.

GAIA ha dit...

Això és la tardor...

Clidice ha dit...

sura un aire de jeneséquaC per l'esfera blogaire ^^

José Luis Ferreira ha dit...

demà serà altre dia

Carquinyol ha dit...

apatia, simpatia, epatia... només et faltava l'homeopatia i la telepatia !! La cosa és anar provant, no?

=)

kika ha dit...

Striper, vaja, em sap greu! :-(

Gaia, tan de bó tinguessis raó!

Clidice, vols dir que això s'encomana? què hem de fer?

José Luis, això espero! i felicitats pel català! :-)

Carquinyol, ni la homeopatia ni la telepatia, però si que hi ha alguna altra cosa que falta!

miquel ha dit...

si només és un dia és que tot funciona perfectament.

Asimetrich ha dit...

Pos mira, aquesta te la dedico ;-)

Joana ha dit...

Un mal dia el podem tenir tots, esperem que no sigui una mala setmana! :)

rits ha dit...

no hi ha recepta per aquests dies. només desitjar que passin el més ràpid possible!

espero que avui ja sigui un dia millor!!!

kika ha dit...

pere, esperem que només hagi estat un dia, i que la resta només sigui la ressaca!

asimetrich, gràcies... quins uns aquests!

Joana, una setmana així seria terrible... esperem que no!

kika ha dit...

rits, ens hem creuat amb els missatges... com deia al pere, sembla que aquests dies deixin ressaca :-)

Jordi Cirach ha dit...

A qui no l'ha passat de tenir un fatídic dia i que tot li sorti malament? A tots a tots...

(crec que el mal dia el tindré jo demá...)

Un petonet, espero que també t'interessi el meu blog :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Agnès Setrill. ha dit...

-Un 10% te la culpa la falta de llum de natural,

-un altre 10% el vendabal que porta i genera, apart de molta electricitat, mal humor col.lectiu.,

-un altre 10% el teu peu que encara no tens recuperat...

-les hormones, el cansament...i bé, tu sabràs si hi ha alguna cosa més, o no! no te perquè!

Que demà tinguis millor dia, i millor setmana! :-)

rhanya2 ha dit...

Era la lluna, era la lluna!!!!

Anònim ha dit...

Sí, sí... Un cúmul d'elements, la llum, el fred, el vent i la lluna... Dóna unes horetes al cos, que s'acostumi... Tot són cicles...

kika ha dit...

jordicirach, si suposo que a tots ens passa de tant en tant... però no serveix allò de mal de molts... :-)

Agnès, moltes gràcies pels bons desitjos... amb el vent que encara fa si s'atura ja hi haurem guanyat molt. per la resta.. esperem que tot vagi cara amunt!

Violette, doncs vaja quina lluna m'ha tocat! quin desastre de lluna!

Ramon, potser si que volia sortir-me'n massa depressa... potser si que m'hi he de recrear una mica, i llavors ho veure tot diferent! :-)