stardate: un mal dia

quan em vaig aixecar d’alguna manera ja vaig notar que seria un mal dia.

encara que de bon matí tot era normal. no passava res especial. només tenia la sensació que seria un mal dia. però aviat em vaig adonar de que les coses realment no anàven bé.

a la feina, el que havia de fer sola no em sortia. era un desastre. només aconseguia desfer la feina que havia fet amb anterioritat. del que havia de fer amb altres, tampoc me’n sortia. era com si tingués el cap en un altre lloc. inclús vaig aconseguir que alguna persona s’enfadés amb mi.

i el que no era feina tampoc anava bé. no aconseguia connectar amb ningú. encara que m’hi esforcés no me’n sortia. i a més tenia la sensació que ningú volia connectar amb mi.

fa uns dies el blog de l’oikia parlava de l’a-patheia, la sim-patheia i l’em-patheia.

deia l’a-patheia és com ara l’apatia però en positiu: saber prendre distància de les coses que passen. la sim-patheia la traduia com a simpatia: compartir amb els altres el que està passant. l’em-patheia és l’empatia: comprendre el que passa als altres posant-te a la seva pell.

aquest dia jo tenia la sensació de que feia el que podia per a sentir simpatia, però no funcionava. i quan vaig començar a notar que la cosa anava malament, vaig fer un gran esforç per a sentir empatia. però tampoc va funcionar. ja donant-me per vençuda, vaig decidir que només podia provar de sentir-me millor desconnectant de tot: amb l’apatia presa en el bon sentit. però ni així vaig aconseguir cap millora. l’únic que desitjava era deixar d’existir.

i és que hi ha dies que més valdria que passessin de llarg.