la nostalgia d’aquell dia que vaig dissenyar el blog. el dubte sobre si mai el faria servir. el que fos descobert abans d’hora perquè no vaig entendre com funcionava el sistema. pensar en tots el dies i els posts que han vingut al darrera. en tot el que he anat rebent gràcies a aquest invent. en tota la gent que m’hi he anat trobant.
aquí hi aboco tot el que em passa pel cap. primer pensava que seria tot allò que havia pensat i que no m’havia atrevit a dir mai. després vaig pensar que potser un dia se m’acabarien les coses que volia explicar. més endavant em vaig adonar que només cal posar una mica d’atenció a les coses que passen cada dia per a tenir coses per explicar al blog. finalment, veig que sovint és al revés: pensant en les idees pel blog faig més interessant el meu dia a dia.
ara entenc que el que és important és que estigui prou alerta com per adonar-me’n de les coses que passen cada dia. i estar pendent del blog fa que no ho oblidi. ara sé que tenir coses per escriure al blog és una senyal de que tot va bé.
també penso que em repetiré. si no ho he fet ja. perquè encara que m’agradi suposar que la vida és com un camí que sempre va endavant, sovint m’adono que sembla que vagi en cercles. allò de què la mateixa pedra ens fa caure més d’una vegada és molt cert. i fa que més d’un dia em trobi pensant en les mateixes coses que ja he pensat i repensat en altres ocasions. intentant resoldre els mateixos problemes.
cada vegada vull creure que hi aprenc alguna cosa. encara que sovint l’evidència m’ensenya que si aprenc ho faig molt a poc a poc. tant que quasi bé ni es nota. i vinga: torna’t a trobar allà mateix on vas dir-te que no hi aniries mai més.
seran aquestes recaigudes i aquesta manca d’aprenentatge les que permetran una llarga vida al blog?
32 comentaris:
per molts posts kika....m'agraden els teus escrits
Em permets, kika, que per celebrar el teu aniversari et regali un poema de Carner que m'ha suggerit (una de les gràcies del teu bloc és que sempre em suggereix alguna cosa) el teu post:
CANÇONETA INCERTA
Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.
Per molts anys!
Zorionak!
i que compleixis molts més...
Per molts i molts!
Aqui seguirem...
Doncs segueix fent aquest bonic camí, recte o en cercles com vulguis. Com t'hi trobis millor, però no deixis de fer-lo!!!
Ara que t'he descobert... m'agrada compartir-lo al teu costat.
Felicitats i llarga vida al bloc!!!
Bon cap de setmana.
=)))
Per molts anys!!Felicitats.
Per molts anys Kika!
M´agrada molt llegir-te!
Felicitats! Jo porto relativament poc amb el meu, però ha tingut molt bona acollida, t'agradaria fer un intercanvi d'enllaços amb el meu blog i que el recomanéssim des de l'Imperdible?
Fes-m'ho saber si t'interessa :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Els camins de la catosfera són inescrutables; allò que avui (ens) sembla imprescindible, demà deixa de ser fins i tot desitjable. Disfruta del/s blog/s, i per molts anys!
Anys i anys, per molts anys...
:-D
Felicitats! El Riell també va fer un anyet fa poc i ens ho passem molt bé. Que siguin uns quants més!
Per mi la catosfera ha estat com una mena de lliçò d'humilitat a la vista del nivell que hi ha.
Felicitats per l'any del bloc, tenir coses a dir és bo sempre.
Felicitats!!!! i per molts posts!
kika...
quan algú "celebra" la vida en un blog, tinc més tendència a "acompanyar-lo en lo sentiment" que a felicitar-lo, perquè per a mi moltes vegades no és precisament "motiu d'alegria", la vida en un blog, sinó també motiu o lloc o temps o ... de moltes angoixes.
però esta explicació que fas del blog... també la compartixo. no és solament "niu" i "destinació" d'angoixes; també sovint és niu o destinació de moltes altres emocions, i moltes vegades, agradables.
va, pos... ni et felicitaré ni t'acompanyaré en lo sentiment. solament dir-te que espero que mentre hi sigues... no ho sé. anava a dir-te, que pugues disfrutar-ho, però tampoc és això el què jo espero del blog. pos... que mentre hi sigues... ufff... que, dins i fora d'aquí...
mira, no sé què dir-te, però una abraçada, kika
Moltes felicitats i segueix observant la vida amb ulls de blogger
Mon, igualment! celebro que compartim aquests espais :-)
pere, l'única raó per la que trobes sugerències en els meus escrits, és perquè saps moltes coses. seria impossible sino! :-)
et confesso que aquest poema m'ha emocionat. diu molt bé i molt bonic el que jo volia dir. moltes gràcies per un gran regal! :-)
José Luís, moltes gràcies! gran combinació de llengües :-)
Joana, i que així ens seguim fent companyia! :-)
assumpta, el camí el seguirem per allà on ens porti. ja ho anirem veient, no? :-)
Striper, gràcies per celebrar-ho! :-)
ia, t'agraeixo que m'ho facis saber :-)
jordicirach, gràcies. :-)
m'ha agradat molt conèixer el teu blog.
Ferran, és una alegria saber de tu després de tant temps. :-)
amb això vols dir que estàs tan bé que no tornaràs?
suposo que cada cosa té el seu temps, no?
Dan, sento la música :-)
Lluís, així som de la mateixa quinta! :-)
Martell, això que dius sembla seriós però venint de tu deu ser irònic, no? no ho pillo! :-)
Josep, sembla estrany: pensant en tot l'escrit durant aquest any, em ve una mica de vertígen! :-)
Joana, gràcies :-)
iruna, t'agraeixo l'esforç que has fet de comentar el post tan sincerament :-) penso que les angoixes, igual que les altres emocions més agradables, hi seràn o hi deixaran de ser de totes maneres. el blog ajuda a viure-les. i potser ajuda a viure-les millor.... de moment... al menys ho sembla :-)
Mireia, ens hem creuat... gràcies. ens ho anirem explicant! :-)
Felicitats, com no?
... n'aprenem molt de les reflexions que planteges!
Que duri!
Feliç aniversari !!!
;)
Ramon, aprendre a dubtar? he, he, t'has posat molt guapo a la foto últimament :-)
jaka, gràcies :-)
doncs... felicitats! és bonic això de fer anys i això de fer blogs, oi? :)
Julins Kika! Moltes felicitats!
Però hi ha una cosa que em té encuriosida...: hi ha molts blogaires que celebren la seva entrada nº tal..., o els anys que sigui que van començar el blog. I dic jo..., que us ho apunteu a alguna agenda? O hi ha algún avisador?
No faig conya eh? Que ho pregunto perquè no en tinc ni idea.
núria, sobretot és la senyal de que el temps passa, i cada cop més depressa! :-)
Trini, el número de posts que has escrit te'ls compta el panell. els anys que fa els saps anant a mirar el primer post. jo recordava que era aquest mes i ho vaig haver de mirar per saber el dia :-)
Kika,
No sé si encara hi sóc a temps però ho provaré: MOLTES FELICITATS!!!
Miquel, és clqar que hi ets a temps! sempre! :-)
Ostres! El panell! Clar! Com que jo només publico de Nadal a St. Esteve, ni me'l miro, el panell...
Vaaaaaaal...
Gràcies, kika..., potser ara li presti més atenció, al panell.
Julins..., estic en el món, perquè hi ha d'haver de tot!
XD
Noia! Quin èxit! Recordo bé els teus inicis, no et donaves gaire a coneixe't., per fi t'han descobert un munt de gent!
Felicitats!
Trini, no ho veus cada cop que entres al teu bloc? :-)
Agnès, poquet a poquet...és que ja fa un any eh? i a tu no et falta gaire per la celebració! :-)
Sí que ho veig, però com que gairebé no publico, quan l'obro per a fer-ho, vaig per feina i apa! Fora panell i "al taju"!
Per això no me'n assabento de res! :-/
Trini, que et passaran de llarg els motius de celebrpació! :-DDD
Publica un comentari a l'entrada