dimarts, de novembre 17, 2009

stardate: fer neteja


algunes vegades quan les coses que m’afecten i no depenen de mi no van tal com jo voldria em deixo guanyar per les circumstàncies: em deixo portar per la tristesa, i no faig res per aturar-la. busco sobretot la soledat perquè no vull haver de controlar les llàgrimes. no busco consol en la música, ni en els llibres, ni en la conversa amb amics. és com si em transportés al fons d’un pou fred i fosc. i no en vull sortir. no vull que ningú sàpiga on soc. no vull que ningú em vingui a buscar.

sovint penso que aquest sentiment, tal com ha arribat marxarà. com ho ha fet altres vegades. només cal deixar-lo passar. encara que en algun moment m’agafa por al pensar que potser aquesta vegada no serà com les anteriors. potser aquesta vegada la cosa és més seria i no seré capaç de sortir-me’n. però al final sempre passa.

i llavors, quan ha passat, sóc capaç de veure-ho tot amb una altra llum. com si hagués fet una gran neteja als vidres que hi ha entre els meus ulls i la vida. aleshores ho veig tot ben clar i lluent. tal com sempre ha estat. era només que abans jo devia tenir els vidres bruts.

altres vegades quan les coses que m’afecten i no depenen de mi no van tal com jo voldria em distancio totalment de les circumstàncies. les faig prescindibles. relativitzo l’efecte que poden tenir en mi. penso que la vida és massa gran i massa curta i si una cosa no funciona més val deixar-la estar i anar a buscar-ne una altra que funcioni.

no sé perquè deu ser. potser perquè hi ha vegades que cal fer neteja!



14 comentaris:

Anònim ha dit...

un bacio e un abbraccio

Striper ha dit...

De vegades una estrona de llagrimes i soledad fan bona neteja d'angoixa.

DooMMasteR ha dit...

De vegades cal fer neteja de pensaments, idees,sentiments i gent, i desconnectar de tot. Fas molt bé, Kika!

sànset i utnoa ha dit...

Cal que de vegades val més fer neteja. Posar a zero un altre cop el marcador. Crec que les situacions desagradables, però, les hem d'afrontar i intentar superar-les. Potser cada llàgrima ens fa més forts!

Molt de gust!

*Sànset*

Carquinyol ha dit...

I tant que cal fer neteja, igual que un globus allibera llast per a poder volar una persona ha d'alliberar sentiments i pors per a poder vivint de forma plena i feliç.

Per cert, en la primera versió del "símptoma" semblava ben bé una "grip emocional" !!

Clidice ha dit...

pots aprofitar aquestes estones per apedaçar la cuirassa, cal tenir-la a punt sempre :)

assumpta ha dit...

Quan el vaixell duu excés de càrrega corre el perill d'enfonsar-se.
Allibera't! t'anirà bé fer espai i que entri nou aire fresc.
Ànims!

Joana ha dit...

Mai saps com t'ho agafaràs, però sigui com sigui, el resultat és el mateix, fer neteja.

kika ha dit...

Anònim, :-)

Striper, les llàgrimes fan una gran feina!

DooMMasteR, d'això es tracta... de lliurar-se de tot allò que pesa :-)

Sànset, en moments així deixo anar les llàgrimes amb molt e gust, i si a més ens fan més forts, encara ho faré amb gust! :-)
ja he fullejat el vostre blog, un plaer!

Carquinyol, molt bona idea. m'agrada això de dir-li 'grip emocional' :-D
però deu ser la grip de sempre no?, no la nova!

Clidice, suposo que apedaçar la cuirassa és el que fan les menjades de tarro que l'acompanyen :-)

assumpta, gràcies. m'he quedat lliure i fresqueta :-)

Joana, el resultat es sempre sobreviure... per poder tornar a caure-hi :-)

miquel ha dit...

La qüestió és que sovint no se sap quan fer neteja. Almenys a mi em passa.

Jordi ha dit...

Hi ha una màxima que diu: si un problema té solució, per què preocupar-se? I sinó en té, per què preocupar-se?

kika ha dit...

pere, jo no ho trio quan fer neteja o no. de fet si depengués de mi sempre triaria passar de tot allò que no va tal com jo voldria, i mirar cap a una altra banda. sóc així. però hi ha cops que per molt que vulgui no puc. aleshores és quan em trobo 'fent neteja', un eufemisme optimista per dir feta una porqueria :-)

Jordi, i molt gran és aquesta màxima. i deu ser sempre veritat. el meu problema és que hi ha vegades que no la recordo... i llavors, fins que no em torna a la memòria, passa el que passa

Núria Talavera ha dit...

És tot un exercici saber dominar els pensaments negatius i no deixar que ens afecti el que passa, o bé prendre-s'ho bé i mirar d'aprofitar-ho per créixer :)

kika ha dit...

Nuria, costa, eh? però val al pena, no? :-)