estava sopant en un bon restaurant. era un sopar de feina. era una taula gran, per unes deu persones.
llavors un diu que li falta el pa.
(per cert, el pa d’aquest restaurant és boníssim. et serveixen una bona llesca en un platet individual.)
tothom es posa a comptar els platets i no en falta cap.
finalment em miren a mi. em diuen que jo ho havia fet malament. s’ha d’agafar sempre el platet de l’esquerra i jo havia agafat el de la dreta.
ara bé, la senyora que seia a la meva dreta no era la que es queixava de no tenir pa. ella també va agafar el pa del platet de la seva dreta. perquè jo li havia pres el seu, és clar.
(per cert, la dona del meu costat era una esquimal d’alaska i era la convidada d’honor.)
de fet, el que es queixava de no tenir pa estava a l’altra banda de la taula des d’on seia jo.
m’ho poden dir milers de vegades que he d’agafar el de l’esquerra. però és igual. quan arribi el moment segur que no hi pensaré i agafaré el que em vingui primer.
potser per la gana?
18 comentaris:
Una anècdota curiosa que es pdria extrapolar a milers d'altres coses de la vida...
Lo imoportant es trobar el pa a la dreta o la esquerra.
jo sóc esquerrer i més d'un cop m'he begut el vi de la copa de la persona del costat
en tot cas hauria de sobrar una llesca, si no va ser així, algun millet se'n va menjar dues :)
És el vici i no pas la gana, Kika, a mi em passa el mateix, quan veig un tall de pa amb pinta de "menja´m", m´hi llenço.No em puc reprimir.
La dreta i l´esquerra...alguna explicació de haver-hi, coses del protocol...
La meva sobraria segur, a no ser que arribi amb molta gana. Tampoc no sé on et posen el pa, així que si arribo amb molta gana, em menjaré el primer que pilli i ja està el merder montat.
Lluís, et refereixes a la qüestió de protocols i normes socials? o bé a què només recordem aquestes coses quan d'alguna manera ens fan sentir en ridícul? :-)
Striper, i si no hi ha prou pa se'n demana més que per això paguem, no? :-)
Martell, això de beure el vi dels altres pot tenir moltes interpretacions, però ser esquerrer crec que no et disculpa :-DDD
Clidice, si que sobrava una llesca. la van trobar. però va ser igual on era la llesca que faltava. ja s'havia decidit que la culpa era meva!
Pais secret, potser si que és el vici que em fa perdre de vista els protocols... encara que amb vici o sense no crec que n'acabi aprenent mai :-)
Joana, en aquest lloc el pa és tan bo que no sé si podries passar de tastar-lo, el del costat que sigui :-D
M'has fet venir ganes de pa bo.
aiiiixxx quines coses més difícils. Jo no sé co m'ho faig, però sempre quedo malament amb aquestes coses.
kika:
Debe estar claro quién causó la falta coordinación. Quien tenga el pan a su izquierda intacto, esa persona no cogió el que debía y pudo inducir a las de su derecha a coger el de la derecha.
Agnès, :-)
Asimètric, ja en som dos! :-)
José Luís, doncs això hauríem d'haver pensat. però era molt més políticament correcte deixar-me a mi com a culpable :-)
Tant fàcil com és posar una cistella de pa al mig de la taula... als restaurants pijus no els agrada perquè tothom remena però més lleig trobo que s'acusi a algú de menjar-se el pa de l'altre!!!
jo sóc de les que es posa sal en el plat, ho rego amb oli i començo a sucar tot esperant el primer plat.
RaTeta, aquest esport també m'agrada practicar-lo a mi! :-D
ai, el protocol!
Però el menjar era bo? Això és lo que importa!
Ramon, ui, si, el menjar boníssim! i el pa també! per això es queixaven tant! :-)
El teus subconscient ja pensava en tema per a post... i voilà!
=)
assumpta, com ho saps? a tu també et passa això? :-D
Sí! el meu problema habitualment, no aquests dies, és la manca de temps per a plasmar-los. No pas per idees i pel que veig a tu idees tampoc te'n falten. Je, je
Petons!
;)))
Publica un comentari a l'entrada