divendres, de novembre 13, 2009

stardate: contradiccions


fa uns mesos em van deixar la primera temporada de ‘lost’ copiada en un cd. em van dir que era una sèrie boníssima. m’hi vaig posar a poc a poc i vaig acabar molt depressa. diriem que m’hi vaig enganxar. però al mateix temps no m’agradava. em feia patir molt aquella gent que sempre tenia uns grans problemes. i m’espantava el suspens que hi havia en tots els capítols. m’ho passava malament veient-ho. però no podia parar de mirar. perquè aquella gent em queia bé, sobretot el metge. i volia saber com se’n sortien de tot allò que els estava passant.

quan vaig acabar la primera temporada hagués continuat mirant nous capítols. però vaig decidir no demanar-ne més. algun cop els he vist en dvd a les botigues, he pensat en comprar-los, però me n’he estat. suposo que hi ha moments en què m’adono que no m’agrada estar enganxada i ho puc controlar.

amb el nou ordinador i la connexió adsl a casa tot és diferent. he començat a fer servir una web on hi ha totes les sèries que vulguis. i a poc a poc m’he tornat a enganxar amb ‘lost.’ ara continuo amb els meves contradiccions i fins i tot les he augmentat.

a les raons que abans feia que no m’agradés ara n’hi he d’afegir una altra encara pitjor. tota la trama es basa en mentides. un grup de gent es troba en una illa i comencen a dir-se mentides els uns als altres.

de tant en tant hi ha flashbacks: t’ensenyen trossos de les històries dels protagonistes abans d’arribar a l’illa. i llavors t’adones que tots els protagonistes havien construit les seves vides sobre grans mentides.

més endavant, intercalen flashforwards: t’ensenyen trossos de les històries dels protagonistes després de sortir de l’illa. i llavors t’adones que tots els protagonistes continuen mentint desesperadament.

els més bons no expliquen als altres el que saben. és a dir, menteixen passivament.

fa poc hi vaig arribar a sentir: “hauràs de dir més mentides de les que et dius a tu mateix.”

de fet, si no fos per les mentides no hi hauria argument. seria aburridíssima. no hi hauria res per explicar. aquesta sèrie en comptes de perduts s’hauria de dir mentides.

si hi ha una cosa que veritablement no soporto són les mentides. de qualsevol tipus. tant les clàssiques, com les que ens dirigim a nosaltres mateixos, com les mentides passives. tant les piadoses com aquelles que destrossen vides.

em fa ràbia que els protagonistes que m’agraden diguin mentides. de fet, com em poden agradar si diuen mentides?

no m’agrada gens aquesta sèrie, però suposo que seguiré mirant-la fins al final.



11 comentaris:

Carquinyol ha dit...

A mi també em moltes moltíssim les mentires. De Lost no puc parlar perquè no he vist cap episodi, realment no és una sèrie que em cridi l'atenció així de bones a primeres.

Rita ha dit...

Jo no puc amb les mentides, és una de les coses que em pot arribar a fer allunyar d'una persona.

La sèrie no l'he vista mai, però pel que expliques sembla un guió prou original...

Clidice ha dit...

El meu fill petit i la seva xicota hi estan enganxats cosa mala i volen que m'hi enganxi, però em sembla que no picaré ;) Sempre els he dit als meus fills que prefereixo una malesa que una mentida. Que algú faci alguna cosa malament perquè s'equivoqui o perquè cregui que ho ha de fer es pot comprendre, quan et menteixen t'insulten. No ho suporto!

kika ha dit...

Carquinyol, doncs si no et crida l'atenció més val així. procura no acostar-t'hi. passaries un mal rato!

Rita , el guió potser si que es original, perquè no n'hi deuen havr gaires més així... o potser si que n'hi ha més, perquè pel que diuen aquesta sèrie té un gran èxit.

Clidice, procura no picar. no val la pena. jo també considero les mentides com insults. no hi puc fer més.

Agnès S. ha dit...

Jo tampoc soporto les mentides, es una falta de respecte i confiança., i que es facin per aconseguir allò que l'ego d'un vol, al preu de tenir algú enganyat, en comptes de fer front a la veritat.

A mi aquesta sèrie no m'agradaria gens!

Striper ha dit...

Mentir,dir que no es menteix les dues coses son una hipocresia, crec que tothom en algun moment o un altre i de moltes maneres menteix.

- assumpta - ha dit...

Doncs sóc el contrapunt en aquest post...
M'encantaaa Lost!
No pas així les mentides. Però la serie em te ben enganxada i la trobo a més molt ben interpretada.
Ja estic esperant la 6ena. temporada.
Aaaiisss, ho sento, pero m'agrada molt.

Joana ha dit...

No l'he vist mai, i ocasions per enganxar-me en tinc. No només la puc veure en el canal de torn que la fan que no se quin és, sinó també en el de pagament, però no l'he vist mai, li tinc mania, no te sentit, ho sé.
Hi ha gent que no sap fer altre cosa que dir mentides, però com diuen en castellà: "Se pilla antes a un mentiroso que a un cojo"

Jordi ha dit...

De la sèrie no en puc parlar perquè no l'he vist. Les sèries i jo no ens portem molt bé...

Ara, de les mentides, sí que en podem parlar. A qui no li han dit mai una mentida? Doncs bé, tampoc no m'agraden. S'ha d'anar amb la veritat per davant, perquè tard o d'hora, sempre t'acaben descobrint. S'enganxa més aviat a un mentider que a un coix!

Josep B. ha dit...

Jo en vaig veure la primera temporada, però el darrer capítol em va decepcionar, de fet és l'única mentida que no els hi permeto, ja em sembla bé qu els personatges menteixin, el risc d'assabentar-se de les mentides dels altres o que les pròpies siguin descobertes creen una tensió molt interessant, però el fet que com a capítol de final de temporada en fessin cut & paste de diferents moments de la temporada em va semblar una estafa.

A mi, en la vida real, tampoc no m'agraden les mentides, i procuro no dir-ne (no mentiré dient que no en dic), però has de reconèixer que les històries més entretingudes són les dels mentiders. Pensa per un moment: "Millet i cia, procés a Catalunya",la història d'uns estafadors que es van posar les botes amb un país mentre els seus polítics feien els ulls clucs.

No em negaràs que dóna per una pel·lícula i tot.

kika ha dit...

Agnès, segur que no t'agradaria si no t'agraden les mentides...

Striper, tots mentim en algun moment segur.. però deu ser diferent si ens mentim a nosaltres mateixos que si mentim deliberadament als altres. tots dos son problemes, però diferents... hi hauré de pensar...

-assumpta- i en alguna cosa em sento identificada amb tu. perquè no crec que deixi de veure-la...

Joana, li tens mania sense haver-la vist mai? potser perqué és massa popular?

Jordi, i això exactament és el que passa als personatges de la sèrie. tenen un munt de problemes per haver dit mentides... és l'argument de la sèrie de fet- en aquest sentit és molt realista :-)

Josep, de fet això de 'cut and paste' ho han fet en vàries ocasions. sobretot al final i començament de les diferents temporades. jo me'ls salto directament aquests episodis...

és clar que una peli sobre una una vida honesta seria molt avorrida... per això mirem aquestes tan interessants... però que fan ràbia! :-)