a mi m'agraden les agendes que s'organitzen per setmanes. durant tota la setmana vaig mirant i vaig fent. i quan arriba el divendres giro full, i miro que tal ho tinc la semana següent.
hi trobo senyalades les cites que han estat convocades amb antelació. tant si es tracta de reunions de la feina, com trobades amb amics, com cites amb metges, reunions o cites de l'escola, etc... també hi trobo les dates límit per coses diverses que hauria de fer.
així em faig una idea de com serà la setmana. quanta feina tindré i quin temps em quedarà lliure. i llavors, abans de que sigui massa tard, miro de encabir-hi les altres coses que vull fer.
penso quin dia anirà bé per anar a comprar, quin dia podré dedicar més temps a fer deures amb la jèssica, quin dia podria quedar amb amics, anar al cine, etc...
la majoria de setmanes és molt fàcil. però a vegades, si hi ha algun viatge pel mig, he de pensar una mica més com fer-ho cabre tot. en general no costa. el més important és assegurar-me de que queda un forat per tot allò que vull fer.
penso que si no sóc capaç de fer les coses que vull fer, perquè gasto tot el temps fent altres coses, aleshores tot el meu esforç en allò que faig no val la pena. per què hauria de veure com passa el temps limitat de la meva vida sense fer el que de veritat tinc ganes de fer? això no ho vull de cap manera. si fos així res valdria la pena.
és clar que hi ha vegades que totes les coses que m'agradaria fer no caben en el temps que tinc. això em fa una mica de ràbia. llavors he de triar. i trio assegurant-me que el que em fa més il·lusió no es queda per fer.
normalment, les coses que es queden per fer perquè no caben en els forats de l'agenda, són coses que em fan menys il·lusió que les que he triat. i si per alguna raó una setmana l’agenda està tan plena que hi ha una cosa que em fa moltíssima il·lusió i no hi ha manera d'encabir-la, aleshores me l'apunto directament per la setmana següent, abans de que aquella part de l'agenda es comenci a omplir amb altres coses.
tot això a mi em sembla extremadament normal i lògic. jo no crec que sigui una obsessionada de l'ordre. crec que aquesta manera de funcionar em va molt bé: és fàcil i efectiva.
per això quan sento algú que diu ‘no tinc temps’ no puc fer altra cosa que pensar que en realitat no en deu tenir gaires ganes. és clar que hi ha alguns moments especials en què passen coses puntuals que ens poden posar l’agenda a punt de reventar. però en el dia a dia normal, no ens hauríem de permetre no tenir temps per a les coses que de veritat ens venen de gust.
avui quan he fullejat el plan de la setmana que ve he tingut una sorpresa molt agradable. el proper divendres aniré a rebre un massatge que les meves germanes van regalar-me pel meu aniversari. ja era hora que arribés el dia. fa tant temps que ho vaig apuntar que quasi be ho havia oblidat. em fa molta il·lusió.
11 comentaris:
A mi també m'agradaolt planificar les meves activitats jo ho faic mentalment., que gaudeixis molt del masatge.
De vegades, pot ser que un dia no poguem fer allò que ens ve de gust, però tot hi sigui amb agenda o sense, sempre trobem temps per fer allò que volem i que ens agrada.
A gaudir del massatge.
Sí, per setmanes. No puc amb les agendes diàries, necessito la perspectiva de la setmana per funcionar bé.
Salut!
Ha de tenir el seu què, això de les agendes...
De fent..., jo n'he començat algunes, erò sóc bastant desastre amb això de planificar. Una Lleó atípica. Fnciono millor pensant i planejant a curt plaç.
Ei, reinamora! Com ha anat això del panellet? N'has fet, o no?
teòricament també sóc de setmanes, dic teòricament perquè sempre començo amb molta empenta l'agenda i, al cap de dues setmanes, ja me l'he descuidat i no l'obro més :) al final acabo sent la del "senyal del mòbil" :)
Fa més o menys un any vaig comprar una agenda (per dies i per setmanes i per mesos)i en aquest moment porto cinc anotacions escrites, però m'agrada l'agenda.
Em fa molta ràbia la frase de "no tinc temps" i més si la diu gent que no fa res. Tens 24 hores al dia i un seguit de coses per fer. Tot és qüestió d'assignar-los prioritats.
Jo utilitzo l'agenda del mòbil. M'hi he acostumat i va la mar de bé!
Que vagi molt bé el massatge!
Striper, mentalment... m'agradaria molt però no sé si seria gaire eficient jo :-)
Joana, sóc del teu parer... per allò que m'agrada no hi falta mai temps :-)
Joan, la setmana és una bona mida... la resta és qüestió de saber el què vols! :-)
Trini, però si funciones bé i estàs contenta, ja no et cal res més! :-)
els panellets: després de llegir el teu post va ser una idea fugaç... però dissabte em vaig trobar intentant enganxar pinyons a un munt de panellets... que al final van ser boníssims... i entre mig, vam parlar de tu, i de les teves teories de fer panellets, però crec que no les vam superar! :-D
Clidice, la senyal del mòbil! jo no crec que la pugui arribar a seguir mai aquesta! :-)
pere, cinc anotacions en més d'un any! jo diria que la vida et va molt bé sense agenda a tu :-) ara que si t'agrada, deu ser que és bonica, potser té dibuixos :-D
Jordi, a mi també me fa molta ràbia aquesta frase, encara que sempre intento fer un esforç i pensar que de fet qui la diu és que té coses millor per fer, però a vegades costa :-)
disfruta moltíssim del massatge!!! quina il·lusió tan gran!
m'has fet obrir els ulls amb això de les excuses per no tenir temps. crec que més que no tingui ganes, és per la mala organització personal.
o si més no, a mi em passa. també m'agraden les agendes a setmana vista, xò encara no he aprés a fer-les servir tan bé com tu. espero aprendre'n aviat (encara que ara estan buides, buides i tot el que hi havia ha quedat aplaçat)
rits, suposo que el massatge ja l'explicaré, perquè m'han dit que és tota una experiència.
i tu, ara que tens temps per fer plans, pots començar a pensar en tot allò que faràs quan et posis bé, i anar posant-ho a la agenda, perquè quan arribi el dia, no t'oblidis de res :-)
Publica un comentari a l'entrada