stardate: avui, parts I i II

part I

avui, per celebrar que feia quaranta-cinc anys, m’he regalat una passejada lenta per barcelona, escoltant una cançó de francesco guccini que m’ha semblat molt apropiada per l’ocasió: un altro giorno e’ andato.

gràcies al joan sóc capaç de posar la música aquí

les estrofes que m’han inspirat més, o potser els que entenc millor, són aquestes:

E un altro giorno è andato, la sua musica ha finito,
quanto tempo è ormai passato e passerà?
Le orchestre di motori ne accompagnano i sospiri:
l' oggi dove è andato l' ieri se ne andrà.
Se guardi nelle tasche della sera
ritrovi le ore che conosci già,
ma il riso dei minuti cambia in pianto ormai
e il tempo andato non ritroverai...

Giornate senza senso, come un mare senza vento,
come perle di collane di tristezza...
Le porte dell'estate dall' inverno son bagnate:
fugge un cane come la tua giovinezza.
Negli angoli di casa cerchi il mondo,
nei libri e nei poeti cerchi te,
ma il tuo poeta muore e l' alba non vedrà
e dove corra il tempo chi lo sa?
...
E un altro giorno è andato, la sua musica ha finito,
quanto tempo è ormai passato e passerà!
Tu canti nella strada frasi a cui nessuno bada,
il domani come tutto se ne andrà:
ti guardi nelle mani e stringi il vuoto,
se guardi nelle tasche troverai
gli spiccioli che ieri non avevi, ma
il tempo andato non ritornerà.

i després un dinar especial amb una companyia molt especial.

què més es pot demanar!

part II

avui un jutge ha desautoritzat el referendum d’arenys de munt. suposo que era d’esperar.

m’ha agradat el que la Sílvia Barroso ha escrit a l’avui d’avui:

“Espanya ha descobert l’existència d’un poblet amb un nom de mal pronunciar –Arenis?- i amb prou barra perquè una entitat vulgui fer una pregunta inconvenient als veïns. Perplexa, Espanya ha vist que tots els grups municipals menys un –el PSC- es miraven la consulta amb simpatia i que aquest desastre portava l’ajuntament a cedir una sala per posar-hi les urnes.

Malgrat les grans diferències d’estil que els separen, l’anàlisi i la reacció ha estat la mateixa a la Falange i a l’Advocacia de l’Estat. ...”

és el que hi ha!