dilluns, d’agost 03, 2009

stardate: l’ametlla!!!

el primer dia que hi vaig posar els peus anava darrera de trobar un bar per fer una cervesa ben fresca. havíem fet el camí de ronda des de l’ampolla, i ens havien dit que pel mig hi trobaríem algun xiringuito. les ganes de fer una canyeta a mitja caminada van anar creixent i com que no vam trobar ni un trist bar, vam arribar desesperats per una cervesa.

els nostres ulls només buscaven un cartell de bar o d’estrella, i no vam veure quasi be res més de l’ametlla. no vam ni entrar al poble. del bar vam anar directes cap a l’estació on teniem el cotxe.

gràcies a la trini que va encetar el tema, i a uns amics que van organitzar una anada, ara ja la conec més l’ametlla. ahir vam dedicar-li el dia. vam visitar algunes cales fantàstiques, vam anar amunt i vall pel passeig, vam dinar molt bé, vam veure un parell de pisets que segurament seguiré investigant, i vam conèixer la trini!

ahir també estava a l’expectativa: per primer cop coneixeria en viu a una persona que només coneixia com a blogaire. no tenia ni idea de com seria, i això també va ser tot un èxit. vam estar tots encantats de conèixer la trini i la seva família.

la trini em va encomanar una mica els sentiments que té per l’ametlla. no tots perquè ella és una patriota incondicional!

tanmateix, per l’arròs seguiré anant a l’ampolla!

14 comentaris:

Trini ha dit...

Ben fet, kika!
Sort que, com a mínim, a l'Ampolla fan un arrosset de llamàntol que clama el cel, que si no...

XDDD

Per mi va ser un gustàs, coneixer-te a tu, la teva família i els amics, com no. I ara, a més a més, em faré "sòcia" d'un altre blog que ja m'havia mirat uns quants cops, però miraré de no picar-me els dits ;)

Un petó!

MARTELL DE REUS ha dit...

Ja ho veus. El fet de llençar-se a la beguda pot fer perdre el Nord a qualsevol.

pere ha dit...

No m'estranya que al final parlis de la Cala, després de la publicitat insistent de la Trini...
De fet, és un poble fantàstic, i no ho dic perquè a mi em bategés allí mossèn Tomàs. Ara, a veure si fan un aparcament exterior més gran i limiten la circulació interior a l'estiu (piquem una mica la Trini).
Per cert, a mig camí entre l'Ampolla i l'Ametlla, hi ha un lloc: "Perales", on segur que haguessis pogut beure una cervesa (a l'estiu) i descansar una mica contemplant el Cap Roig i, una mica més lluny, el Delta.
On vas fer el dinar a l'Ametlla?

Trini ha dit...

Pica, pica, Pere..., però... tu fa dies que no has estat a la Cala, eh? jejejje....

Ah, kika..., al passeig que hi ha davant de la platja del Morro de Gos, al terme del Perelló, que he de felicitar perquè ho tenen tot sempre de punta en blanco, hi ha un xiringuito on et serveixen unes cervesetes davant mateix del mar... que és un goig! LO de Perales està bé, però queda més cap a dins. ;P

Ah..., a mi també em va batejar mossèn Tomàs, com no... XDD

jaka ha dit...

Hola Kika, doncs mira jo també tinc alguna cosa per dir de l’Ametlla, i tinc un enllaç sentimental i familiar, ja que el meu marit era d’allí, el carrer principal del poble que porta per nom “Andreu Llambrich” era el avi del meu home, el poble es preciós, ara no hi vaig només que de tant en tant per passejar-me per els seus racons tan bonics i sobre tot per anar a dinar o sopar al “Poniente”, no dic que l'arròs de l’Ampolla no fos insuperable però si algun altre dia et pers per l’Ametlla has de provar aquest restaurant.
El que no m’havia fitxat mai tot hi que alguna vegada havia entrat al seu blog es que la Trini fos d’allí, ja li donaré el crit.

Fins aviat,

Trini ha dit...

Ei Jaka! Estic al quite! ;)
Si lo tio Andreu (és així com li deien a la Cala) era avi del teu home, vol dir que el teu home era família de la Maria Tello. Buf! El món és ben bé un mocador!
Jo vaig néixer al carrer Andreu Llambrich i és en aquest carrer on tenim el negoci familiar. A més..., fa uns quants anys, vam comprar una casa molt vella que hi havia davant de la nostra botiga i fent neteja de dintre ens va sortir el recordatori en memòria de l'Andreu i d'altra gent que van executar en temps de guerra i la guardem com un tresor.

Carai, carai lo que són les coses... :)

pere ha dit...

Uf, kika, al final, ja ho veus, farem un bloc local (o familiar), i és que els caleros estem a tot arreu i a la que salta.
Deixa'm que li digui a la Trini (és cosa nostra -o casa nostra-) que Perales està a primeríssima línia de mar (encara que són del Perelló, és just on comença el terme de l'Ampolla)i que encara que certament al xeringuito de morro de gos hi pots pendre una cervesa fresquíssima, t'has de banyar a santa Llúcia, just a l'esquerra, tot i que no hi ha res com les cales de la Cala, és cosa sabuda.
Cert el que et diu la jaka del Poniente, que té alts i baixos, com ha de ser. Anar al restaurant L'Alguer, si en Ricardo, el propietari i cuiner, té un bon dia, és també un goig, i no ho dic perquè em vaig passar un estiu treballant amb ell i compartint copes a la "Pervi" després de la feina.
Uf, que m'allargo massa. Continuarem.

Trini ha dit...

Ostres, Pere..., a la Pervi...
Aquí sí que hi han "records", sobretot d'estiu!

Trini ha dit...

Ai! I lo de Perales no està a la carretereta que ve de l'Àlia i va a l'Ampolla? Potser vaig confosa, però em pensava que estava allí. Iguial ho confonc amb el "puestet" de paelles del Jaume i la Laia. En fi..., haurem de fer paradeta i fonda a lo de Perales ;)

kika ha dit...

caram com sou els del sud! :-)

o potser és cosa només del batejats per mossèn tomàs :-D

en qualsevol cas, jo que estava tan tranquilament de vacances, ara ja se m'acumula feina. :-D

tornaré a la cala (no patiu :-) i provare aquests restaurants que em recomaneu, sobretot el poniente, i també els altres que em va recomanar la trini. el diumenge passat vam dinar al restaurant estruch de la plaça nova, on hi fan un pop al baladre (?) bonissim, i vam probar les caixetes, també molt bones i divertides.

una altra cosa:
al cami de ronda entre l'ampolla i l'ametlla o al reves) seguint el gr, al maig passat, no vam ser capaços de veure cap xiringuito. obert segur que no n'hi havia cap, però em sembla recordar que ni tan sols tancat.
quan passi una mica la calor hi tornarem, a recomptar-los :-)

Trini ha dit...

A la balandra, kika, el pop el vau menjar a la balandra jejejeje...

kika ha dit...

ostres! tens rao! aixi estic jo! :-DDD

MARTELL DE REUS ha dit...

Si el pop hagués estat cuinat al baladre probablement a hores d'ara hauries escrit aquest darrer post dalt d'un núvol al costat de Sant Pere Apostol. El baladre és una planta d'una toxicitat bastant considerable.

kika ha dit...

molt bona martell... sort que només sóc jo la que no se n'entera :-DDD