dimecres, d’agost 05, 2009

stardate: el nen


quan va començar la temporada estiuenca la veïna estava molt embarassada. tot el veïnat hem estat pendents de la seva evolució. tots sabíem el dia que sortia de comptes. tots estàvem expectants.

va arribar el dia esperat, i res. va passar una setmana més, i res.

un vespre em vaig adonar que ella s’havia quedat sola a casa, i de la resta del veïnat jo era la única que podia conduir. durant unes hores vaig estar patint per si decidia posar-se de part justament durant aquelles hores. quan va arribar el pare de la criatura jo em vaig quedar més tranquil·la.

finalment va néixer. van telefonar de l’hospital dient que tot havia anat bé i que tots estaven bé. quan els avis van tornar de veure’l a l’hospital tot el veïnat es va reunir per escoltar les seves explicacions. i llavors va el meu nebot i pregunta:

de quin color és?

era la pregunta que tots teníem al cap però ningú va gosar fer. la raó és que la mare és de pell blanca i el pare és de pell de negre. però ell va ser l’únic que es va atrevir a fer-la.

la resposta de l’avi va ser inesperada:


tots els nens tenen la pell blanca quan neixen. és després que se’ls enfosqueix o no.

jo no en tenia ni idea de això.

avui han arribat a casa i l’he vist. sí que és blanquet. però a mi no m’ha semblat blanc del tot. ho feia la llum? la vista? el meu cap?



8 comentaris:

La RaTeta Miquey ha dit...

sense vergonyes, sense males interpretacions, clar i directe... quina sort ser nen!

Thera ha dit...

És així... quan ens fem grans també ens carreguem de manies, prejudicis, sentits de la moral, del ridícul,... Qui fós nen...

Rita ha dit...

Els nens són genials amb la seva lògica i la seva falta de perjudicis.

Tant de bo tots fóssim nens, perquè tampoc tenen malícia...

Agnès S. ha dit...

Hahaha!
(T'hem de felicitar?)

Desitja que no hagi sortit ploraner, i ja podràs estar tranquil.la.

òscar ha dit...

doncs felicitació doble: als nous pares amb allò de que tot el bó es fa esperar i al teu nebot per conservar encara la virtut del preguntar sense embuts.

Mon ha dit...

Tens un nebot molt intel.ligent, llastima que quan ens fem grans perdem aquesta espontaneitat

Trini ha dit...

Per a que ananr amb romanços...! Al ajo! Sí senyor! Ton nebot farà camí ;)

Ja ens aniràs dient si la criatura enfosqueix o no :))

Joana ha dit...

Quina sort te aquesta noia de tenir un veinat com vosaltres!!
La sinceritat infantil és una delicia...