al davant hi tinc un ballarí que deu fer uns vuit o deu metres d’alt. ara mateix fa goig, tan alt i dret. les flors del cap de munt semblen fetes expressament per adornar. al fons els diferents blaus de la mar van passant.
no sé quants dies més durarà. després caurà. esperem que es decanti cap la part que no farà nosa a ningú. això serà el seu final i també el de l’atzavara. no cal patir, perquè d’atzavares n’han sortit més a la vora. el naixement del ballarí és l’anunci de la mort de l’atzavara.
com que els humans normalment no tenim anuncis d’aquest tipus n’hi ha que pensen que hauríem de viure la vida preparats com si la mort s’hagués d’esdevenir demà. d’aquesta manera cada dia serà ric i satisfactori.
d’altres temen la mort i prefereixen no pensar-hi. n’hi ha que diuen que la por a morir es deu a no haver fet en la vida tot el que hauríem d’haver fet.
en algun lloc una vegada vaig llegir que com que tenim les respiracions comptades, és millor respirar lentament, com ho fan les tortugues i els elefants. així viurem més anys.
d’altres diuen que tant se val, perquè igualment viurem fins que ens morim.
em sembla que em quedo amb aquesta última!
6 comentaris:
justa! tan segura tingués la primitiva, que ni tan sols en compraria! ;P
També em quedo amb la última.
Clidice, Joana, me n'alegro molt que coincidim! :-)
m'agrada també lo de de respirar lentament....
mon, prova-ho i ja ens diràs, he, he...
... deu ser l'absència de sol que m'afecta... i jo pensant que parlaves d'un ballarí, bé ja en parlaves... ja,ja,XDD... Això, respirem poc a poc que no tenim pressa ;)
Publica un comentari a l'entrada