fa molts anys, pel meu aniversari, uns amics em van fer un regal, suposo que inspirant-se en el fet que jo era una gran fan de l’star trek.
era una capsa plena d’unes estrelles grogues, de plàstic, una mica estranyes. eren estrelles fluorescents: si les tens una mica a la llum i després les poses en la foscor brillen durant una estona.
llavors em van semblar estranyes perquè no havia vist mai res semblant, però em van encantar.
les vaig posar al sostre de la meva habitació i des de llavors cada nit quan me’n vaig a dormir em fan companyia. normalment, com que tinc son, només els faig una ullada ràpida, i com que sóc miop les veig una mica borroses. però a vegades després d’apagar la llum em deixo les ulleres posades per veure-les bé durant una estona.
cada vegada que he canviat de pis, he tret totes les estrelles i les he posat de nou a la nova cambra. cada vegada que he pintat l’habitació les he tret totes i després les he tornat a posar.
una vegada ma mare em va suggerir que en aquell cel hi faltava una lluna. com que llavors aquests tipus de coses ja eren més fàcils de trobar vaig buscar una lluna fluorescent i la vaig posat en mig de les estrelles.
les estrelles estan posades sense seguir cap ordre ni cap constel•lació. són el meu cel particular. i quan per la finestra veig la lluna, en el meu cel hi tinc dues llunes brillant!
9 comentaris:
Durant l'enyorada època de l'Imperi Español diuen que mai s'hi posava el sol. A la teva cambra és la Lluna la que sempre hi és present.
Dormir sota les estrelles de debò és una passada, però com que no pot pas ser sempre la teva solució és força enginyosa :) Per cert, jo sóc fan d'Star Trek la nova generació ;P si ej ke el frikimón és molt ampli :)
Segur que deu ser bonic adormir-se entre aquestes petites llumetes fluorescents... No sempre ho podem fer sota les estrelles de veritat... Fa anys, un amic meu va adornar-ne tot l'interior de la seva furgoneta W ( la típica dels hippies) i li va quedar molt original i curiosa! Salutacions d'una altra friki... jo sóc més d'Star wars :))
Martell, no sé com t'ho fas per ver-t'ho venir bé sempre. ets terrible! :-D
Clidice, és que la nova generació s'ho val... no sé com hi ha gent que no se n'adoni! :-)
Thera, star wars també te lo seu... a mi m'agrada molt, però és diferent. com star trek no hi ha res! :-)
No hi ha com poder adormir-se sota un cel ple d'estrelles però com a vegades no és possible, aquestes també deuen ser molt agradables
oooh! el teu cel particular!
sempre en vaig voler tenir d'aquestes estrelles, xò mai les vaig aconseguir! acompanyen tant....
Que bonic el post...m'has fet pensar en el que vaig fer pel sostre de l'habitació dels meus fills quan eren petits...i estaven emocionats també...
Quan miro les estrelles, em faig concient que el que trepitjo és un planeta, i jo una formigueta.,em serveix per posar preu als petits problemes que a vegades tinc al cap.
Gaia, si que ho són. fan companyia i relaxan. i això va bé a l'hora d'anar a dormir :-)
rits, doncs ara em sembla que no és difícil trobar-ne, en botigues de joguines o papereries.
zel, potser sí que és una cosa de nens, però crec que es pot aprofitar a qualsevol edat! :-)
Agnés, a l'habitació també hi tinc un poster de l via làctea. al mig del quadre diu que hi ha el sistema solar, només és un puntet de llum, i a dins i som nosaltres. aquesta imatge és la que m'ajuda posar-me al lloc, i relativitzar tot el que a vegades sembla tan gros!
Publica un comentari a l'entrada