una de les meves obligacions des de ben petita era fer-me el llit. cada dia, sense excepció, la primera cosa que havia de fer era el llit. eren les ordres de la mare.
això va durar fins que em vaig independitzar. llavors vaig decidir que no me’l faria mai més. suposo que d’entrada era només per portar la contrària i per demostrar-me a mi mateixa que m’havia deslliurat de restriccions sense raó.
més endavant vaig pensar que de fet hi havia vegades que calia tenir el llit fet i altres que no calia. i així vaig continuar lliure de les restriccions imposades per altres, i només subjecte a les restriccions que m’imposava jo mateixa.
quan la jèssica va venir a viure a casa vaig pensar que li havia de donar bon exemple. i una de les seves primeres obligacions va ser la de fer-se el llit cada dia. no he pensat mai que fos cap revenja, sinó més aviat que amb els anys les perspectives canvien i veiem les coses de manera diferent. i és clar, per donar bon exemple, jo em vaig auto-obligar a fer-me el llit cada dia també.
fa un temps una amiga, que havia estat uns anys vivint a holanda, i acabava de tornar amb idees fresques, em va explicar que fer el llit és un cosa terrible, i que hauria d’estar prohibida.
diu que al tapar amb els llençols el lloc on hem dormit fem que es covin tots els bitxets o àcars o micro-organismes i vés a saber què més que el nostre cos ha deixat anar durant la nit. es veu que dins el llit és com un cau de bitxos i malalties. per això, el que és aconsellable és una bona ventilació dels llençols i deixar el llit ben obert.
aquell dia em vaig emportar el consell cap a casa. la idea no és tant deixar el llit tal qual, sinó deixar-lo arregladet però tan obert com es pugui, doblegant els llençols cap a fora.
vaig intentar convèncer a la jèssica de que ho fes igual que jo, però l’efecte només li va durar dos dies. després va seguir fent-se el llit normalment.
jo en canvi, faig servir la meva nova estratègia ... fins que arribi una altra raó per canviar-la!
10 comentaris:
si és que jo no sé que esperen a fer llits amb autodescontaminació bacteriològica. T'alces i apa, *xiuuuuuuuuuummmmmmmmmmm*, uns segons de fumera espectacular i queda totalment descucat i a punt per a fer-se !!
Coi!, llegir-se aquest post teu minuts abans de ficar-se al llit... no sé... osti, em pica tot!
m'encanta, ja tinc una bona excusa per la meva al·lèrgia a fer-me el llit!! :D senzillament estiro el llençol de sota i deixo el damunt doblegat avall :D no suporto les coses tancades! :D
Doncs, ni que escribés el post jo mateixa, a casa ma mare cada dia em feia fer el llit, i és veritat que amb l'anada de casa el primer que vaig deixar de fer va ser el llit, però des de fa uns anys que (coi, ara m'adono que semblo holandesa) només aplano el llençol de sota, la part de dalt plegadera als peus,... I jo que em pensava excèntrica... ;) Salut!!!!
Ufff! M'apunto la suggerència. Lo dels acars si que ho sabia, però que és covessin amb el llit tapat... ecs!
Gràcies pels anims :-)
Abans, les àvies i les mares "oretjaven" l´habitació, o sigui, l´obrien durant una estona i treien llençols , flaçades i coixins a la finestra i ho espolsaven.
Amb el ritme diari actual, és una mica difícil tot això, però de tan en tan ho faig, perquè no sigui dit!
El problema ve quan hi ha més contaminació a fora que a dins, llavors no hi ha més remei que estirar una mica els llençols i a salvar ànimes del purgatori...això m´ho deien les àvies quan no em feia el llit.Mai he entès aquesta
mena de saviesa popular que ho lliga tot amb la religió.
Crec que el millor és quedar-se amb els consells pràctics i prescindir de les dites.
Carquinyol, que passarà quan ja estigui inventat tot el que ens cal per tot el que hem de fer? :-)
Ferran, em sap greu.... has pogut dormir bé? :-D
Clídice, veus que bé! me n'alegro que et faci servei :-)
Thera, bé potser molt normal no és el que fas, però sà sí que ho és!
DooMMasteR, és fàcil de recordar-ho no? al matí sovint fa mandra fer el llit! :-)
de res, home, me n'alegro molt de que estiguis tan marxós. és molt bona senyal... escriuria comentaris més sovint al teu blog, però per alguna raó al meu ordinador li costa...
Pais secret, tens raó que amb la quantitat de porqueria que hi ha per tot arreu, tan se val la miqueta que ens poguem estalviar... però si ens estalviem de fer el llit! :-D
Anava a escriure el mateix que "país secret". El primer de tot, després de llevar-se, era desfer el llit i espolsar els llençols per la finestra i deixar-los orejar mentre esmorzàvem.
Ara amb prou feines els deixem refredar, els llençols.
Caiu de bestioles? brbrbbrrrr... quines esgarrifances! :)
Trini, és que ja no tenim temps per més. i de fet, is ho fessis gaire sovint potser et quedarien negres! :-D
Kika i Thera, el mateix us dic!!! Clavat! de debó! :)
Publica un comentari a l'entrada