últimament em costa trobar idees pel blog, i quan les trobo em costa desenvolupar-les, i el que em surt al final no em convenç. espero que sigui una cosa transitòria.
no sé si és per l’esclat de la primavera, que diuen que ens afecta a tots. potser de maneres diferents a persones diferents. jo normalment no em noto ni al·lèrgies ni baixons, però potser si que m’ha sacsejat alguna cosa.
o per l’arribada de les vacances. en això sempre tinc la impressió que faig justet: com si no em quedessin prou forces per seguir treballant una setmana més. segurament una sensació que no tindria si no hi haguessin vacances.
o perquè s’ha acabat el trimestre i han arribat les notes. aquesta vegada no em puc queixar, ja que la jèssica finalment s’ha posat les piles i ha aconseguit treure unes notasses. encara que seguim penjats amb l’anglès.
o per quina altra raó.
vaig sentir a dir que aquest període, entre el 15 de març i el 15 d’abril, és l’època de l’any que neixen més criatures. ho podeu comprovar preguntant per les dates d’aniversari a la gent que tingueu al voltant. encara que això no crec que tingui res a veure.
la maria ahir va anar al teatre a veure actuar la seva heroïna preferida, l’emma vilarasau. a l’acabar l’obra la va poder saludar i felicitar perquè l’emma demà fa 50 anys.
moltes felicitats a l’emma i a tots els que demà fan anys!
9 comentaris:
Veig que això de la inspiració ens afecta a uns quants bloggers. A mi també em passa i el pitjor, és escriure per obligació. És millor poc i bo que molt i dolent. Jo també m’ho passo bé llegint, tafanejant i comentant altres blogs .
Per cert, molt bon post! Veus com t'has inspirat
Al meu blog normalment em dedico a pentinar els que manen (o volen manar), aleshores és evident que la inspiració per trobar temes no s'esgota. Però com més va més me n'adono que aquestes temàtiques (o potser la forma en què les explico) no desperta gaire interés a una audiència cada cop més migrada. Per tot això he decidit espaiar els posts en el temps...
A vegades el que tinc ganes de dir, penso que no interessarà a ningú, o no puc publicar per falta d'anonimat,... Jo és que sóc un sac de dubtes, però de moment no m'he trobat amb falta d'inspiració.
I tu, per com escrius, qualsevol cosa ho fas interessant.
(La primavera, ens altera poc o molt, som animals.)
Jo vaig cometre la bobada de plantejar-me uns dies en els que publicar. La veritat és que em temia assecar-me d'idees i volia anar fent calaix, però la realitat va ser una altra, em sentia malament si no arribava a termini, sense adonar-me m'havia imposat una obligació.
Vaig haver de fer un replantejament seriós, i sí que escric un parell de vegades la setmana al racó, i una vegada a l'eròtic, però ara la premisa és si tinc res a dir, si he escrit res interessant, si, mínimament m'agrada el que he fet.
Doncs a mi l'astenia primaveral m'esta agafant fort. fa una mandraaa tot!
per sort aquesta setmana son vacances, i també li dono uns dies re repos al blog. Desconnexio total, que de tant en tant va molt be.
L'Emma Vilarasau fa anys avui? Mira quines coses. Gran actriu!
:-D
Gaia, gràcies pel teu comentari i te va comprensió. així vols dir que és l'època de l'any que ens fa una mala pasada? llàstima, perquè quan ve de gust fa sentir molt bé... a veure si passa aviat!
Martell, però com ho pots dir això! si el teu és l'estil del polònia! fa falta gent que digui aquestes coses, i és molt agradable que hi hagi gent que les digui així!
Agnès, suposo que tots ens trobem a vegades amb dubtes sobre si el que volem explicar interessarà a algú, i sobre fins a quin punt hem de censurar o disfressar el que diem. i suposo que tots ens hem sorprès a vegades de l'interés que desperten alguns posts que hem escrit poc convençudes, i del poc interés que desperten alguns posts que hem escrit entusiasmades, no?
skorbuto, escriure per obligació es fotut, però la veritat és que dels teus escrits no se'n desprèn això, sinó tot el contrari: les teves històries són boníssimes i a més al llegir-les tinc la impressió de que t'ho passes bé escrivint-les... no és així?
Dan, que les vacances van bé? cap dubte! i que va bé desconectar? i tant! de fet, deixar la rutina de banda a consciència ho trobo un plaer... jo avui faig com si fos diumnege encara, bé, de moment... i és una passada! :-)
Doncs o sí que sento l'astènia primaveral i aquest any encara més: necessitava les vacances de primavera com l'aire que respiro...
Llegeixo la descripció del teu bloc (que acabo de descobrir) i em ve la veu fantàstica en anglès britànic d'en Picard (Patrick Stewart):"Space... the final frontier...". Quina veu!
Indubtablement hi gaudeixo escrivint, m'ho passo bomba.
Va ser l'error de posar-me una pauta el que em va enterbolir el plaer d'escriure. Ara és diferent, hi gaudeixo plenament i si arribo o no arribo a les dates m'és el mateix.
Per cert, (segurament l'has notat) jo també en sóc una mica trekkie.
Eulàlia, docns vinga! a relaxar-se i gaudir del bon temps... mentres duri!
i sí, el picard va ser la meva primera font d'inspiració!
:-)
skorbuto, així l'havia encertat... si, jo també em vaig posar com a condició no escriure en dies parells, però no vaig dir res d'escriure en dies senars, he, he
també trekkie? no ho sabia... m'hi fixaré més. diu molt de tu! :-)
Publica un comentari a l'entrada