dimarts, d’abril 07, 2009

stardate: impressions

com ja vaig confessar en un comentari fa uns dies, veure una persona vestida elegantíssima amb roba de marca i amb un cotxe luxós no m’impressiona. en una altra època potser em faria pensar que és una persona que té molts diners. avui com a màxim pensaria que és una persona que li agrada molt gastar diners, i no vol dir que en tingui necessàriament. però no em fa pensar ni sentir més enllà d’això que he dit.

a primer cop d’ull el que m’impressiona d’una persona és l’expressió de la cara. em sembla que reflecteix molt bé el que hi ha més endintre. trobo que el que fa que una persona m’agradi no ve determinat per les faccions físiques sinó per la manera d’utilitzar els músculs de la cara. hi ha maneres de parlar, de mirar, de gesticular que fan que un rostre sigui d’allò més agradable. i hi ha altres maneres que fan que el mateix rostre sembli terrible.

quan algun rostre m’ha impressionat em puc quedar badant examinant-lo primer, i després continuar badant examinant les mans. m’agrada mirar les mans de la gent, veure com es mouen. no hi intento llegir res. només em fan badar.

parlant amb una persona el que m’impressiona és la sinceritat que hi puc endevinar. la manera d’explicar les coses i els gestos que acompanyen les explicacions fan que els pensaments que es transmeten semblin transparents o manipulats. en el primer cas, quan les coses s’expliquen tal com se senten i s’entenen, les converses respiren còmodament i són serenes. en el segon cas, quan les coses s’expliquen emmascarades i distorsionades, aviat s’intueixen tensions.

m’agrada buscar les persones que m’han impressionat per compartir estones que prometen ser agradables. si això és senyal del poder que han aconseguit sobre mi, no em sap cap greu.

i quan una persona m’ha impressionat és fàcil que també m’agradi com li queda la roba que porta, sigui la que sigui; m’agradi el cotxe que té, sigui quin sigui: m’agradi el que diu i com ho diu; m’agradi el que fa i com ho fa; m’agradi el que tria i com ho tria, ... només per ser qui és.

8 comentaris:

nyap ha dit...

Ets tossuda eh?

Has llegit 'La Comunicació No Verbal' de Flora Davis, parla del que comentes als primers parragrafs. El vaig llegir fa molts anys i no se si és un bon llibre en la matèria però el recordo molt planer i molt curiós.

kika ha dit...

tossuda? perquè?
em feu pensar en coses, i sobre això escric...
de la flora davis no en sabia res... ara xafardejaré...
veus com em feu pensar en coses :-)

nyap ha dit...

Ho deia carinyosament... a mi em passa això que dius amb el teu blog, em fa pensar i no me'n puc estar de dir-hi la meva.

Una altra cosa, per què no utilitzes les majuscules?

kika ha dit...

he,he, m'he oblidat de posat la careta a la primera linea de la resposta tambe ;-)

majúscules? calen? s'entén sense, no? jo crec que no calen per res... i a més hauria d'estar apretant una tecla més...quina feinada!!! :-)

Agnès S. ha dit...

Lo d'eliminar les majúscules, jo,de moment només hi faig quan escric sobre déu, i la santa mare església, i tot això,(perquè no s'ho val) però crec que estaria bé modificar aquesta norma, simesnó despres dels punts, o al començament, perquè tens raó, no cal.

kika ha dit...

vaja, això de les majúscules té interés ara... doncs, en aquestes dates potser hauries de treure les majúscules la pasqua :-)

garbi24 ha dit...

he conegut gent envoltada de bestiar que està enterrada de diners i gent molt luxosa sense un centim a la butxaca .....penso com tú em quedo hem l'expresio de la cara i el tarenà de la persona i no m'equivoco gaire .
i sense majuscules :) :) , això es la llibertat d'expresio no ? dir el que vulguis i com vulguis

kika ha dit...

me n'alegro!
benvingut, garbi24!