el president:
no entenc perquè el president del govern està tan content al presentar una renovació del gabinet.
si les ministres ho haguessin fet tot bé, no caldria canviar-los.
si els canvia és perquè no ho fan prou bé.
llavors, perquè el president pot seguir dient que tot va bé, que els que pleguen ho han fet fantàsticament, i que els que entren ho faran també fantàsticament, i ningú li diu res?
que som tots tontos? que ens deixem prendre el pèl miserablement? o és que no ens importa?
els ministres:
la feina d’un ministre és d’una gran responsabilitat. té a les seves mans una part del benestar de tota la gent d’un estat. tots depenem d’alguna manera del que el ministre decideixi. per això aquesta posició hauria de comportar moltes hores de feina i molts mal de caps.
aleshores, perquè estan tan contentes les persones quan les fan ministres? els hi heu vist les cares i els posats? com si els acabés de tocar la loteria! que és pensen que hauran de fer? i de fet ... què faran?
el ministre:
quan li van preguntar al ministre d’economia què pensava de que haguessin tret al ministre de justícia, va dir que sentia enveja.
jo no li tinc cap simpatia particular a aquest ministre (ara ja ex-ministre), però aquesta resposta em va agradar. almenys no contradiu la idea de que aquest senyor s’estava prenent la seva feina seriosament: estava patint i preocupant-se i estava esperant que arribessin les vacances.
6 comentaris:
el president: no entenc perquè el president del govern està tan content al presentar una renovació del gabinet. perquè ara té xais expiatoris nous ??
;)
Quan a un/a el fan ministre experimenta una mena d'orgasme provocat per allò que anomenen l'"eròtica del poder". En el cas del Sr. Solbes, aquests orgasmes ja els ha gaudit molts cops (recordeu que ja va ser Ministre en l'època del Sr. González Màrquez) i han esdevingut rutinaris. Tanta rutina ha fet que hagi deixat de tenir orgasmes ministerials, els anys tampoc perdonen, i és per això que ha acabat desitjant deixar de ser ministre. Potser si l'haguessin anat canviant de ministeri les coses haurien estat diferents....
De totes maneres, el cas del Solbes és especial, pel que sé ganes, ganes de tornar a ser ministre d'economia no en tenia i malgrat sota la nostra òptica no ens ha fet cap servei s'ha de reconèixer que a ell sí. És l'únic que es pot dir que ha estat rellevat per voluntat pròpia.
Pel que fa a l'optimisme del senyor Zapatero, no ens portem a engany, és com l'heroi aquell que surt al Keroro (tinc una filla de quatre anys, no puc evitar-ho) que sempre porta el riure posat encara que l'esitguin atonyinant de valent.
De totes maneres, el cas del Solbes és especial, pel que sé ganes, ganes de tornar a ser ministre d'economia no en tenia i malgrat sota la nostra òptica no ens ha fet cap servei s'ha de reconèixer que a ell sí. És l'únic que es pot dir que ha estat rellevat per voluntat pròpia.
Pel que fa a l'optimisme del senyor Zapatero, no ens portem a engany, és com l'heroi aquell que surt al Keroro (tinc una filla de quatre anys, no puc evitar-ho) que sempre porta el riure posat encara que l'esitguin atonyinant de valent.
A part de la Tura, que s'ho "currava", (ara ja no ho se), els ministres que més m'han agradat son els de la sèrie anglesa, "Si Ministre".
Carquinyol, si fos així els hauria de canviar tots cada dos anys, que és el temps mínim per a poder gaudir per sempre més dels avantatges de ser ministre, no?
Martell, ui! si que és fotut fer-se vell! ;-)
Zapatero, ja, ja, és el que li toca fer a ell, tant si vol com si no vol, però perquè ens deixem confondre tant fàcilment?
Agnès, és que els que ho són de veritat ho són tant poc de veritat!
Publica un comentari a l'entrada