dissabte, de març 07, 2009

stardate: vicis

quan vaig decidir començar a escriure el blog vaig pensar que això no havia de ser una activitat que em fes anar més estressada en el dia a dia. ja tenia prou coses per fer i no me’n calien més.

però com que en devia tenir ganes, em vaig convèncer de que em serviria per a fer una activitat que normalment em costa de fer però que quan la faig em desestressa el dia a dia: aturar-me i pensar!

i com que veig que el blog encara dura, deu funcionar. almenys jo crec que en general sí. no vol dir que no pensi mai ‘ai! que no se m’acut res per escriure?’ de fet alguna vegada he pensat que el blog ja s’havia acabat perquè la inspiració no donava més de si.

normalment sí que penso en què podria escriure, i quan tinc idees i me les poso a escriure m’ho passo molt i molt bé. i entre que les penso i les escric tinc la impressió que aconsegueixo aturar una mica el rellotge que em fa córrer tot el dia, i que és un temps que em dedico a mi mateixa. i per tant penso que escriure blogs és un bon vici!

amb els sms em passa just el contrari. tinc la impressió que aprofito cada instant que podria fer servir per aturar-me i pensar per enviar-ne un.

per exemple, l’altre dia estava fent cua en una botiga per a pagar i vaig pensar, literalment: quant temps tardaran en despatxar-me? com de llarg és l’sms que puc enviar? i m’hi vaig posar. una altre exemple és al tren: abans mirava per la finestra, llegia, i ara aprofito per enviar sms. fins i tot quan estic aturada en un semàfor a vegades tinc el pensament d’aprofitar per enviar un sms. però això encara no ho he fet mai.

el que m’empipa de tot això és l’actitud que em domina: voler aprofitar tots els moments.

alguns d’aquests sms calen: són encàrrecs que igualment hauria de fer d’alguna manera. d’altres no caldrien, ja que són només senyals que volen dir que estic pensant en algú. però això és bó i el que és millor: qui el rep sap que algú estava pensant en ella o ell.

i no cal dir que la telefònica està encantada de la vida amb mi. però això és un efecte no desitjat!
doncs, res, que hi ha vicis i vicis!

2 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Primer: me'n alegro que segueixis tenint inspiració, llegir els teus escrits és un plaer.
I segon: Amí tb m'amoïna estar pendent d'aprofitar al màxim tot el temps possible. I es que mai en tinc prou!
Bona setmana!

kika ha dit...

gràcies, agnès. mentre em duri el primer dels vicis, jo també estaré contenta :-)

el segon és divertit però quan em veig des de fòra m'espanto!
és el que és: un vici! :-D