stardate: amistat

un amic jueu em va explicar que, ell com molts jueus, per decidir si una persona és amiga seva intenta endevinar si en cas de necessitat aquesta persona l’amagaria a casa seva. suposo que no cal explicar d’on ha tret aquesta idea.

jo, d’entrada, vaig pensar que el concepte era molt fort. perquè et fa pensar en els casos vistos en pel·lícules. som molts els que pensem que això no ha de tornar a passar. i com que de fet, a mi no m’ha passat mai, la idea de fonamentar les meves reaccions d’ara en coses ‘extremes’ vistes en pel·lícules no m’inspira. però com que ells ho han viscut de més a prop, suposo que això ho explica.

de totes maneres, la idea de que un amic hauria de ser algú que és capaç de comprometre el seu benestar per estar al teu costat quan ho necessites si que m’inspira.

caldria explicar què entenc per ‘comprometre el seu benestar’ i per ‘quan ho necessites’. això costa molt d’explicar-ho en general però em sembla que és bastant fàcil d’explicar en casos específics.

m’he trobat casos amb específics on a mi em semblava que el benestar es comprometia molt poc comparat amb el favor que es podia fer a qui ho necessitava, i on s’ha demostrat que no valien ni amics ni parents. molt trist!

però també he pogut viure altres casos on suposats amics han demostrat que complien la definició. fantàstic!

espero que ningú m’hagi mai de demanar que l’amagui i que jo no hagi mai de demanar que m’amaguin, però val la pena saber que hi ha gent que qualifica com amic!