per comunicar-nos ens enviem senyals els uns als altres. però no sempre la intenció de la senyal enviada és interpretada correctament pel qui la rep.
en concret, jo m’he trobat amb males interpretacions sobre les llargades dels emails.
per una banda, si una persona a qui li costa poc escriure envia uns emails llargs i elaborats, qui els rep ho pot interpretar com un excés d’atenció i dedicació, encara que només tinguin la cortesia com a intenció.
i al revés, si una persona que va atrafegada envia uns emails curts i esquemàtics, qui els rep ho pot interpretar com una falta d’atenció i dedicació, encara que la intenció sigui la de correspondre.
també m’he trobat dubtant a l’hora de fer ofertes i demandes per no saber amb quina interpretació serien rebudes.
una oferta enviada amb la intenció d’ajudar pot ser interpretada pel que la rep com un favor (si ho entén correctament) o com una ofensa (si, per exemple, pensa que no li cal).
una demanda enviada amb l’objectiu d’aconseguir ajuda pot ser interpretada pel que la rep com un favor (si ho entén correctament) o com una ofensa (si, per exemple, se sent sobre-qualificat)
pensar en tot això atura les comunicacions: abans d’enviar cap senyal fa que t’ho rumiïs almenys un parell de vegades.
i desprès... només si decideixes enviar la senyal potser sabràs si l’has encertat.
si no l’envies no ho sabràs mai!
2 comentaris:
El que reb l'e-mail, si "nota" alguna cosa d'aquestes, tb ha de pensar en la possibilitat de molts factors que tb esmentes, i en extrems, pensar per exemple que l'altre està enfadat, o que vol dir-nos alguna cosa que no acaba de dir, el millor es preguntar-ho ...tb hi ha el telèfon.
doncs tens raó, mentre ho intentes endevinar pots acabar tenint impressions molt equivocades.
pensar en aquesta possibilitat et pot fer decidir no preguntar.i no pensar-hi pot fer que possis la pota fins al fons!
:-)
Publica un comentari a l'entrada