stardate: antoni bassas

en una entrevista feta a antoni bassas per àlex gutiérrez en la revista òmnium (10, hivern 08) he trobat algunes frases molt sugerents.

“jo miro el món des del primer món, i això és un avantatge. Per què hem d’estar tan absolutament presos dels diagnòstics pessimistes quan el que ens passa cada matí quan ens llevem és que surt aigua de la dutxa i a més surt calenta? No és prou motiu ja això per a començar una miqueta bé el dia?”

“un fet nacional passa a ser nacionalista quan no té un estat, i un fet nacionalista passa a ser nacional quan té un estat, per donar-hi la volta. El més curiós és que a Espanya hem assistit a unes gesticulacions tan exagerades de bandera, sobretot per la dreta, però també per l’esquerra, que han aconseguit entre tots fer visible una cosa que és invisible pràcticament a tot arreu, que és el nacionalisme d’estat.”

“jo no feia res més que aquest programa, i no ho dic com una esclavitud ni com un lament, sinó com una constatació. Per nosaltres sempre hi havia un racó del nostre cervell pensant en el programa. Per tant, si no vaig fer més és perquè no en vaig saber, no perquè no pogués, perquè vaig tenir molts mitjans. Vaig tenir excel·lents equips sempre i, per tant, tot el que no vaig fer va ser per incapacitat.”

aquesta última sobretot m’ha agradat perquè fa referència a allò que deia fa unes setmanes en un post: diu que no ha pogut fer una cosa, i aclareix que no ha estat per no voler ni per cap restricció. senzillament perquè no n’era capaç.

sense cap mentida ni auto-engany!

un punt més per l’antoni bassas... que ja en tenia molts!