davant d'un dilema a vegades observem que mig món pensa blanc i l'altre mig pensa negre.
al planeta D2 hi ha una divisió molt clara entre dos bàndols: en un d'ells la gent no té passat, i en l'altre la gent no vol tenir passat.
la gent que no té passat va bastant estressada. cada dia han de decidir els seus noms, les seves aficions, els seus gustos, els seus interessos, els seus valors, el que els enamora i el que odien, què volen i qui són, ... i saben que tot els durarà només fins l'endemà.
la gent que no vol tenir passat va bastant atrafegada. cada dia abans de sortir de casa es fan un pentinat diferent, es trien combinacions de roba que no han portat mai, es posen caretes, i unes màscares per distorsionar la seva veu, perquè no volen que ningú els reconegui i els relacioni amb qui han estat.
però a més d'estar estressats els uns i atrafegats els altres, tota la gent del planeta D2 es sent molt miserable per l'enveja que es generen els uns als altres.
la gent que no té passat donaria el que fos per ser de l'altre bàndol, i poder decidir si repetir el que ha estat i el que ha decidit el dia abans o no. per altra banda la gent que no vol tenir passat no té altre desig que ser del bàndol contrari per no haver de patir tant amagant-se.
i que podrien fer tots plegats per estar millor? tan els que no tenen passat com els que no en volen tenir estan convençuts de que són així, i no creuen que hi hagi cap altre manera de viure.
però, encara que potser ho sembli, el problema no és simètric.
9 comentaris:
Al planeta D2 no ho sé però a Catalunya amb el passat tan galdós que tenim (sobretot des de 1939)potser ens hauria anat bé no tenir-ne.
Ningú vol ser qui es!?
Els que voldrien tenir passat, només tenen el present per construïr el que demà serà el passat,però pel que dius,no ténen memòria. No tindràn mai passat,està clar.Cada dia es un nou dia.
...A on vols anar a parar? Vaig per bon camí?
Per començar,s'haurien de reunir els dos bàndols, decidir,buscar solucions.,però el cas es que els únics que podrien fer alguna cosa son els que tenen passat.,perquè el dia següent,encara sabríen com continuar amb la solució,encara que tots poden posar fil a l'agulla,els altres amb un sol dia de memòria, no tenen res a fer., només viure el present. Ben fotut tot plegat.
No tenir passat no cal que sigui un problema. Un s'hi pot acostumar.
No voler tenir passat encara ho hauria de ser menys un problema, perquè un ho pot canviar.
El sentir enveja si que és un problema, però només si no es solucionen els dos anteriors.
Apart de l'enveja, no accepten el seu problema,aquest es el primer,diria jo.
no tenir passat és un problema, perquè viure sense rutines es difícil i cansat.
a més treu tot l'alicient de la vida perquè sense memòria no hi ha manera de millorar.
però els que no volen tenir passat més aviat sembla que no vulguin que el conegui els altres ....
Si ells estan convençuts que no hi ha altra manera de viure,que són així,no hi ha res a fer. Per trobar una solució, caldrà que la vulguin trobar.
no es pot renunciar al passat, però tampoc pots deixar que es converteixi en un dictador
Publica un comentari a l'entrada