dimecres, de desembre 03, 2008

stardate: correcció

hi ha hagut una reacció a l’últim post que m’ha fet pensar que l’hauria de rectificar. i com que això suposo que no està permès als blogs, n’he de fer un de nou.

allí hi definia l’imperatiu categòric de Kant com una norma general aplicable a qualsevol situació. i deia que la interpretació que a mi se m’havia quedat era: fes allò que si tothom ho fes estaria ben fet.

quan l’aplicava a l’exercici del respecte trobava tres implicacions derivades de tres tipus d’estratègies:

1) si deixo de banda el respecte, està mal fet. perquè si tothom ho fes seria terrible.

2) si decideixo només fer servir el respecte quan els altres el fan servir amb mi, i penso en el que passaria si tothom ho fes igual, m’imagino un món de ghettos. i no m’agrada.

3) si decideixo fer servir el respecte sempre i penso en el que passaria si tothom ho fes igual, m’imagino un món molt més desitjable.


però clarament n’hi ha moltes més d’estratègies. de fet jo m’havia centrat en estratègies que en economia es diuen estacionàries: totes les vegades que he prendre la decisió faig exactament el mateix.

si considerem estratègies que no siguin estacionàries, n’hi ha moltes i molt variades: fer servir el respecte alternadament; fer servir el respecte cent vegades i després prou; fer servir el respecte només davant dels homes, o només davant de les dones, ... moltíssimes.

i si pensem en què obtindríem si tothom es poses d’acord en fer-ne servir una, trobaríem una gran varietat de resultats. trobar quina estratègia és la bona aquí dins sembla difícil.

però un amic me n’ha fet arribar una de bona: fer servir el respecte només amb gent que m’ofereixi respecte, i no fer-lo servir amb la gent que no es respectuosa amb mi.

és bona perquè quan penso en el que passaria si tothom la fes servir, trobo que estaríem en un món tan bo com aquell que hi hauria si tothom fes servir sempre el respecte sense condicions.

per tant, com que satisfà una de les meves manies (la de l’imperatiu categòric) m’agrada, i en aquest sentit reconec que és tant bona com la del respecte absolut. i també reconec que en el post anterior havia fet trampa al fer lluir l’estratègia que em semblava bona i no considerar-ne més.

per això ara m’atreveixo a recomanar-la a tots i a totes els que no he convençut, és a dir a tots i a totes!

però com que no satisfà la meva altra mania, la del respecte com a valor absolut, que és la fa que em pensi que puc anar més enllà, no me la quedo.

ah! i moltes gràcies a la persona que m'ha fet arribar la nova estratégia!

6 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Deixa'm que et digui la meva estratègia. Primer i d'entrada, respecte absolut per tot i tothom,(i absorvint informació).Després, acceptació del que veig i no m'agrada,(amb l'escaqueig de no haver d'aguantar-ho), tercer, en el moment que soc deixada de respectar, puc donar oportunitats, però acabo éssent jo la que deixo tb de respectar,( Ep! només els que m'han deixat de respectar amí primer eh?)que això significa, passotisme, no pas tornar-m'hi o enfrontar-me.
Em sento molt respectada per tothom que m'envolta. I això em fa sentir molt bé.Encanvi no em sento respectada a nivell col.lectiu, en part de la societat.

Dan ha dit...

T'agraden "absolutament" les coses absolutes, eh!
:D

kika ha dit...

agnes: aixo si que es una estrategia complicada, i no m'atreveixo a modelar-la... pero com que es molt teva segur que et fa sentir molt be, i no calen mes raons! :-)
dan: si, deu ser aixo, i no voler baixar del burro tambe :-D

kika ha dit...

aquests dies he sentit una frase de mahatma gandhi que trobo que ve molt al cas: "ull per ull i el món es quedarà cec"

Anònim ha dit...

Mira, precisament, he pensat molts cops, que la teva filosofia es molt similar a la Gandhi., Hi ha una altre que tb s'escau:"El que s'obté amb violència,només es pot mantindre amb violència".I: "No hi ha camí per la pau,la pau és el camí".,etc.
Però fins ara no t'ho he comentat, perquè,jejeje! em costa imaginar-me Gandhi de tripulant a l' Enterprise!

Anònim ha dit...

( Dan, Gràcies tb per la resposta a lo de les orugues.,no m'has donat la solució, el fet de passar d'elles o provocals-hi la mort.,però he après moltes coses, i ara a les vacances, penso llegir-me el teu blog desdel primer dia.)