dissabte, de gener 07, 2017

stardate: seguim amb simone de beauvoir

de moment la sort no m'acompanya. els dos llibres que ha triat no han  estat  l'alçada del primer, que em va agradar tant. de fet, tots dos em van fer perdre la paciència molt abans d'acostar-me la final.



- Bachelard escribió: "Los grandes sabios son útiles a la ciencia en la primera mitad de su vida, nocivos en la segunda.

...

No soy racista pero me importan un pito los árabes los judíos los negros exactamente como me importan un pito los chinos los rusos los yanquis los franchutes. Me importa un pito la humanidad qué es lo que ella ha hecho por mí me gustaría saberlo. Si son lo bastante estúpidos como para degollarse bombardearse tirarse napalm exterminarse no gastaré mis ojos llorando. Un millón de niños degollados ¿y qué? Los niños nunca son otra cosa que semilla de canallas y así se descongestiona un poco el planeta reconocen que está superpoblado ¿y entonces qué? Si yo fuera la tierra me daría asco toda esa gusanada en mi espalda me la sacudiría. Si todos revientan yo quiero reventar. Los niños que no son nada para mí no voy a enternecerme por ellos.

...

No soy una histérica no caigo en trance delante de columnas o de viejas barracas desvencijadas. La gente de los siglos pasados me importa un bledo están muertos es su única superioridad sobre los vivos pero en su época también ellos eran cargantes.

...

Todo el mundo se cree inteligente, hasta las personas que a mí me parecen estúpidas. Por eso una mujer siempre es más sensible a los cumplidos que se le hacen sobre su físico que a los que conciernen a su espíritu: en lo que hace al espíritu, tiene sus evidencias íntimas, que todo el mundo tiene y que en consecuencia no prueban nada. Para conocer los propios límites habría que poder superarlos: eso es saltar por encima de su propia sombra.



aquí he perdut la paciència molt al començament. és un llibre molt gruixut de pàgines molt fines. de totes maneres jo diría que una tercera part són reproduccions dels originals de les cartes amb una lletra tan horrorosa que és gairebé impossible entendre res. la resta són les transcripciones de les cartes. moltes d'aquestes són cartes breus amb continguts sobre tot logístics: on ens trobarem, quan ens trobarem, ...
de contingut n'he trobat molt poc, segurament per això he perdut la paciència. de fet és lògic: la simone només escribia al sartre quan no estaven junts (cap sorpresa: per què li hauria d'escriure quan estaven junts si podien parlar?). quan no estàven junts era perquè la simone se n'havia anat de viatge amb alguna amiga o amic (alguns s'aquests últims casos són una mica més interessants), per tant en els cartes explica el què fa durant el dia: detalls sobre les excursions, on dorm, què menja, ... buff!!! 

dijous, de desembre 29, 2016

stardate: les belles imatges




la meva primera aproximació a simone de beauvoir i m'he quedat bocabadada. és una novel·la interessantíssima. escrita en els anys seixanta encara és molt viva. en vull més!

Socialistes o capitalistes, a tots els països l'home es troba esclafat per la tècnica, alienat pel seu treball, encadenat, embrutit. Tot el mal ve d'haver multiplicat les seves necessitats en lloc de contenir-les com calia; en compte de perseguir una abundància que no existeix i que potser no existirà mai, hauria d'hagut d'acontentar-se ambbun mínim vital, com encara fan certes comunitats molt pobres -a Sardenya, s grècia, per exemple- on les tècniques no han penetrat i que el diner no ha corromput. Allí la gent coneix un benestar auster perquè certs valors han estat preservats, uns valors realment humans, de dignitat, de fraternitat, de generositat, que donen a la vida un gust únic. Mentre continuem creant noves necessitats, veurem multiplicades les frustracions. Quan començà la decadència? El dia que vam preferir la ciència a la saviesa, la utilitat a la bellesa. Amb el Renaixement, el racionalisme, el capitalisme, el cientificisme. Admetem-ho. Però ara que hem arribat on som, què farem? Provar de ressuscitar en nosaltres, entorn de l'home, la saviesa i el gust per la bellesa. Només una revolució moral, i no pas social ni política, ni tècnica, ens conduiria novament a la veritat perduda. Si més no cadascú pot operar pel seu compte aquesta conversió: aleshores un accedeix a la joia, a despit d'aquest món d'absurditat i de desordre que ens encercla.


- Voleu que us digui perquè tots aquests senyors tan ben educats es converteixen en bèsties quan porten el cotxe?
- Per què?
- Perquè són bèsties.

Veiem les Actualités, les fotos de Match, i les anem oblidant, les unes darrere les altres. Quan les tornem a veure totes plegades, restem una mica sorpresos. Cadàvers sagnants de blancs i de negres, autocars trabucats al fons d'un barranc, vint-i-cinc infants assassinats, d'altres destrossats, incendis, carcasses d'avions estavellats, cent deu passatgers morts d'un cop, ciclons, inundacions, països enters devastats, pobles en flames, motins racials, guerres locals, desfilades de refugiats espaordits. Era tan lúgubre, que al capdavall un tenia gairebé ganes de riure. Cal remarcar que assistim a totes aquestes catàstrofes confortablement instal·lats al nostre ambient familiar, i no és pas veritat que el món exterior hi faci intrusió: només percebem imatges netament reflectides a la petita pantalla i que no tenen llur pes de realitat.




divendres, de desembre 23, 2016

dimecres, de desembre 07, 2016

dilluns, de desembre 05, 2016

stardate: una lectora nada común


el títol m'havia cridat l'atenció i quan el vaig veure a la biblioteca me'l vaig fer meu. és un encant de llibre, molt curtet, interessant i divertit. no es pot demanar res més.




La reina no tardó en llegar a la conclusión de que probablemente lo mejor era conocer a los escritores en las páginas de sus novelas, y más bien, como productos de la imaginación del lector, al igual que los personajes de sus libros.No parecían agradecer que alguien hubiera tenido la gentileza de leer sus escritos. Al contrario, parecían haber tenido la amabilidad de escribirlos.

...

Además los libros, como sin duda sabe, no suelen inducir a la acción. Los libros, por lo general, sólo nos confirman lo que, quizá involuntariamente, ya hemos decidido hacer. Leemos un libro para que nos confirme nuestras convicciones. Un libro, por así decirlo, cierra el libro.




dissabte, de desembre 03, 2016

stardate: una relacion pornografica

una gran peli




res de pornografia, real com la vida mateixa!

dijous, de desembre 01, 2016

stardate: elif shafak

l'he descobert avui en unes declaracions que han reproduït al programa de la terribas i que podeu trobar en aquest enllaç (aqui a partir del minut 24).

és una escriptora turca que pel que sembla diu les coses tal com les veu i les veu molt clarament. 

m'ha interessat de seguida i ja he començat a buscar llibres seus i informacions diverses. 

en seguirem parlant ...