stardate: i encara dura

stardate: avui sí que toca

hi ha vegades que prefereixo no veure el que passa la meu voltant. llavors intento no mirar. a vegades amb això ja n’hi ha prou. altres vegades no ho puc evitar. llavors intento no pensar-hi. a vegades funciona. altres vegades no.

llegir llibres deixant-me portar ben lluny per les seves històries m’ajuda a deixar de pensar en la realitat.

és una mala estratègia. però a vegades em costa d’adonar-me’n. a vegades han de passar dies fins que no me n’adono de què si deixo de pensar en el que està passant al meu voltant, visc superficialment.

i quan visc superficialment no tinc res per escriure al blog ...

per això avui sí que toca:

stardate: lectures de vacances

1.

quan ja tenia els meus plans de lectures per l’estiu me’l van recomanar. va passar davant de tota a llista d’espera i des que el vaig tenir a les mans no el vaig poder deixar. en algun moment mentre el llegia vaig pensar en canviar d’idea, perquè les descripcions de batalles i violències no m’han agradat mai i sembla ser que és impossible fer ciència ficció sense guerres interestelars. però la història és tan original que no l’he deixat gens fins que l’he acabat. a més, la part filosòfica, que és la part que m’agrada a mi de la ciència ficció, és de les millors que m’he trobat. es diu ‘la vieja guardia’ i és de john scalzi (edicions minotauro). gràcies per la recomanació!

2.

n’havia sentit a parlar unes quantes vegades. m’havia atret la idea de llegir-lo però a l’hora no em convencia. el vaig tenir a les mans en una llibreria. però estava embolicat amb plàstic i no es podia ni tan sols llegir la contraportada. vaig estar intentant decidir que fer i al final no me’l vaig comprar. els dies següents no podia para de pensar-hi. com que era fora de catalunya no hi havia maneres de poder-lo trobar. vaig decidir que tan aviat com arribés el compraria. com que algunes llibreries estan de vacances vaig haver de fer un esforç per trobar-lo. i quan el vaig tenir a les mans vaig començar a devorar-lo amb impaciència. aviat em vaig adonar que no hi hauria cap misteri, que tot era bastant esperable. això ho vaig encertar. també l’he trobat molt entretingut i en dues estones llargues l’he acabat. però no hi he trobat el que buscava: una mica de filosofia, alguna cosa que em fes pensar, aprendre-hi alguna cosa. es diu ‘les bruixes d’arnes’ i és de david martí (edicions 62).

3.

fa temps me’l van regalar, i el tenia reservat per quan em vinguessin ganes de llegir i tingués prou temps. ara que tinc uns quants dies amb temps pel davant m’hi posat. de moment m’agrada. és molt agradable de llegir. descriu fets històrics novel·lant-los de manera que es fan molt atractius. encara no n’he llegit gaire però em sembla que m’agradarà. es diu ‘el cavaller de sainte-hermine’ i és d’alexandre dumas (edicions la campana). gràcies pel regal!

stardate: anar i tornar de nou

no sé si és la calor o el cansament de viatge el que fa que em costi dibuixar idees i construir frases pel blog.

han estat mil quilómetres d’anada i mil més de tornada. cada part feta en dos trossos. suposo que això és motiu per sentir-se una mica cansada.

hem tornat a visitar l’avi de la jèssica. per no repetir el viatge de l’any passat hem fet una ruta diferent, però amb el mateix objectiu.

m’agrada conduir per llocs tranquils. m’agrada veure paisatges que van canviant. els grocs infinits de la major part de castella. les valls de cirerers a l’entrar a extremadura, i olivers, vinyes, alzinars, ...

i en cada lloc interessar-nos pels menjars regionals: pernils, embotits, formatges, vins, carns, ... quina feinada!

la calor que hi feia allà era tanta com l’any passat. però potser ho he patit més aquest any perquè abans d’arribar ja la temia!

l’avi s’ha emocionat tant com l’any passat al veure la seva neta. i ella també estava emocionadíssima. se’ls veia tan contents que m’ha fet pensar que hi hauríem d’anar més sovint.

és clar que hi tornarem. però ara toca una mica de repòs. deixar que el cotxe descansi i posar els nostres estómacs a dieta!

stardate: propines

tots els cambrers estàven molt seriosos. correctes però molt lents. se’ls veia com a cansats. o potser es pensaven que no cobraven prou.

el que m’ha tocat a mi no era diferent.

m’ha tornar vint-i-cinc cèntims de canvi.

he pensat en deixar-li-ho de propina per animar-li el dia.

però llavors m’ha vingut el dubte. si les propines haurien de ser pels cambrers que fan un esfoç per tractar bé als clients, llavors aquest no se la mereix gaire.

si les propines ajuden a posar de bon humor als cambrers, a aquest li faria un favor.

per a què serveixen les propines?

stardate: un dia de regal

m’he regalat el dia.

per començar en comptes d’anar depressa al matí he anat tranquil.lament. sense fer res especial, però sense presses. això ja és un regal en sí.

en comptes d’anar a la feina he anat a la granja viader a fer una xocolata cuita amb melindros. ja sé que amb la calor que fa això no és una menja ideal. però és que és tan bona! i amb l’aire condicionat passa bé. i feia massa temps que no en prenia. i em venia tant de gust!

després he quedat per treballar una mica amb un col·lega en una cafeteria del centre. per variar no està malament. i quan hem acabat la feina ens hem relaxat xerrant.

fins que he hagut de marxar perquè havia quedat amb uns amics per dinar. són uns amics de fa molts anys i de fa moltes guerres. ens trobem per dinar un cop al més, més o menys. ens posem al dia de tot. tots ho aboquem tot. i avui no ha estat diferent.

en acabat un cita desitjada. que no m’ha deixat indiferent.

ha estat un dia de regals. un dia especial. un molt bon dia.

stardate: què necessito?

m’ho pregunto perquè en alguna ocasió m’ha sorprès que em diguessin:

‘és que tu no necessites res ni a ningú’

busco al diccionari la definició de necessitat i hi trobo:

Fet que una cosa sigui imprescindible o que faci falta d’una manera obligatòria. Cosa que fa falta d’una manera obligatòria.

i penso en què hi pot haver, a part del mínim per subsistir, que pensi que és indispensable.

en aquest sentit ara mateix se m’acud que:

no necessito ningú per anar de vacances, tot i que si vols venir amb mi em faràs molt feliç.

no necessito fer cap travessa pel cadí, però és un gran plaer haver-ho fet.

no necessito fer vacances, tot i que estic a gust fent-ne.

no necessito que ningú m’animi quan estic trista, però és clar que m’agradaria que algú ho fes.

no necessito que em vinguis a veure, tot i que tinc una gran alegria si decideixes fer-ho.

vaig pensant i no trobo res que necessiti, que em sigui indispensable. i me n’alegro de que sigui així. de fet penso que seria terrible si necessités alguna d’aquestes coses o d’altres.

per tant, quan algú em diu ‘és que tú no necessites res ni a ningú’ segurament és cert.

però encara que no les necessiti, hi ha moltes coses que m’agrada molt rebre-les com a regals!