diumenge, de maig 01, 2016

stardate: proposta d'horaris de treball

hi ha estudis que sugereixien que els majors de quaranta anys haurien de treballar només tres dies a la setmana.

no tothom hi estarà d'acord. sobretot aquells que passats els 70 no volen deixar de treballar. però a mi em sembla una idea fantàstica. i potser també aniria bé com a solució al problema de l'atur.

de fet, penso que el que seria òptim és que els horaris de treball anessin disminuint amb l'edat. perquè quan ets jove tens molta energia, i no et costa tant treballar dies i hores seguits. però això amb l'edat es fa cada cop més costa amunt.

per tant, jo diria que dels 20 al 40 anys es podria treballar 5 dies a la setmana, dels 40 als 50 es podria treballar 4 dies a la setmana i dels 50 endavant 3 dies a la setmana.

i els sous? doncs penso que es podrien adaptar als horaris. tenint en compte que les promocions, i per tant els augments de sous es produiexen amb l'edat, això sol ja fa que els sous per hora treballada siguin més grans per la gent més gran. per tant proporcionalment, la diferència de salari total no seria tan gran entre joves i vells.

per altra banda, les despeses, aquelles que no són luxes ni capritxos, i la necessitat de l'estalvi, disminueixen amb l'edat, per tant la gent gran no té tanta necessitat d'acumular-la diners.

tot quadra! 

un descobriment que podria estar d'acord amb mi:

Lourdes Beneria: “La reducció de la jornada de treball seria una solució al problema de l’atur”

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

el problema es que treballant tots els dies la majoria de gent no pot arribar a final de mes, si ara em toqués treballar tres dies estaria d'allò més content, però dubto que amb un seixanta per cent del sou podés viure sense els mínims.
La idea és molt bona, però si els de dalt no ajuden, no tenim res a fer. Potser que es fixin amb els Suecs que han instaurat la setmana de trenta hores....

Anònim ha dit...

ui, encara hem queda pels 40

Sergi ha dit...

En Gasull té raó amb que cal modificar-ho des de dalt això, és a dir, apujant els sous dels treballadors perquè siguin dignes. En un món ideal quadraria això que exposes, però li veig defectes. Anem abocats a no tenir un lloc fixe de treball, sinó a haver-lo de canviar cada cert temps. Si ja és difícil trobar feina quan es passa de certa edat, també es perden els privilegis adquirits amb els anys de treballar en una mateixa empresa, o és que els salaris serien els mateixos en funció de l'edat que tens? Perquè llavors no té sentit. Si a algú que em treballarà 3 dies li he de pagar més només perquè és més gran, contracto un jove que almenys em treballarà 5 dies.