no parava de xerrar. amb uns i amb altres. explicant coses que venien al cas i altres que no tenien res a veure. confesso que vaig estar en una línia groga tot i que portava la samarreta vermella. no me'n vaig adonar. és a dir, era conscient de que estava en una línia groga, perquè tothom al meu voltant era groc. això em va fer pensar que tot era correcte. no m'havia adonat del color de la meva pròpia samarreta. estava massa distreta. no passava res més.
també he de confessar que en un moment donat vaig sentir uns crits de in-inde-independència i al no veure cap helicòpter ni avió a sobre nostre em va estranyar. llavors algú em va dir: ara és l'hora. ja eren les 17.14 i jo clarament no controlava.
la quantitat de gent que va anar arribant entre quarts de quatre i les cinc va ser al·lucinant. de fet veient la gent que hi havia a les quatre, ja vaig pensar que seria un èxit absolut. però el millor va ser quan vaig deixar la fila per anar a comprar una ampolla d'aigua. entro al bar i veig unes imatges a la tele increibles. el que estàvem fent no era un acumulació de vermells i grocs més o menys rectes ... era una senyera perfectament definida. i quan arribava a la plaça donava el tomb sense perdre l'alineació. brutal!
un cop m'he recuperat de la diada, no em canso de veure les imatges. les de més a prop borroses. les de més lluny ben definides. i les de dalt de tot amb una clara v. espero trobar-ne més aviat per la web.
2 comentaris:
des del carrer no podíem veure la immensitat de la vista aèria de la V gegantina, brutal, magnifica
:D
Som uns excel.lents dibuixants de V... Des de baix no pensava pas que quedaria tant bé.
Publica un comentari a l'entrada