stardate: a les teves mans

anava avançant pel carril del mig. no anava a més de 120. això és segur, perquè després de les últimes fotos que m’ha fet transit modero molt la velocitat.

estava a punt d’avançar un autobús i de sobte el conductor de l’autobús decideix avançar un camió que tenia davant, i se’m posa al meu carril anant molt a poc a poc. he de fer una frenada en sec per no empotrar-m’hi. i mentre frenava miro un segon pel retrovisor. veig que hi ha un gran camió que ve molt depressa pel darrera.

no puc mirar més perquè estic frenant i m’he d’assegurar que la meva frenada arriba a temps de no xocar amb l’autobús del davant. mentrestant aprofito per encomanar-me al conductor del camió que ve pel darrera: siusplau frena. frena molt. i frena a temps. la meva vida és a les teves mans.

ho va fer. no va passar res. però quan vaig tenir l’oportunitat d’avançar el maleït autobús vaig fer sonar el clàxon. repetidament. amb la intenció de fer adonar al conductor i també a tot el seu passatge de la temeritat que acabava de cometre. l’autobús anava buit.