diumenge, d’abril 13, 2014

stardate: billie





és un llibret curt. me l’he llegit sense parar. d’entrada no m’atreia gaire. però aviat m’hi he enganxat. és molt estrany. potser massa. però també és molt humà. molt.

m’ha fet plorar. i això m’ha agradat molt. m’ha vingut bé. tenia la impressió de feia temps que ho necessitava. i amb aquest llibret ho he aconseguit. això fa que l’anna gavalda segueixi sent una de les meves autores preferides.



Quan em mori, no quedarà cap rastre de la meva presència després. La meva llum, a part del Franck, no l’ha vist ningú i si ell es mor abans que jo, s’haurà acabat. Jo també m’apagaré.

...

Plora, però no oblidis mai això: evidentment, tots dos només som al començament de les nostres penes, però quan serem al caire de les nostres tombes, ens podem girar i dir: he estat jo qui ha viscut i no pas un ésser fictici creat per la por i aquell sentiment de terror que m’havien inspirat aquella colla de carques.

...


No em penedeixo de res i no em penediré mai de res a la vida, perquè ja me n’han estafat un bon tros. I un que havia de ser el més bonic, a sobre...

1 comentari:

rits ha dit...

En tinc ganes, Anna Gavalda també és de les meves preferides, xò molt em temo que quedarà per més endavant. Se m'ha girat feina!!