stardate: i ara què?

diuen que si el rajoy no ens deixa fer la consulta, aleshores la faran amb la llei de consultes catalana. i si els de madrit tampoc ho permeten aleshores faran unes eleccions plebiscitàries.

no pot ser que aquest sigui el pla, perquè:

a) ja sabem que el rajoy no ens deixa fer la consulta (quantes vegades mes ho ha de dir perquè ens quedi clar?)

b) la llei de consultes catalana fa temps que està a punt (si més no, ho hauria d’estar amb el temps que fa que la remenan), i ja es podria fer servir.

c) les eleccions plebiscitàries ja les vam fer l’any passat (eren unes eleccions basades en el dret a decidir, tenint en compte un acord que ¾ parts del parlament va signar al setembre del 2012).

sembla ser que segons ells podríem estar tota la vida donant voltes al que diuen de madrit, i al que contesten de la gene, i torna a començar. i d’aquesta manera esperar que s’acabi la legislatura i en comenci una altra.

no es pot córrer, diuen, perquè les coses s’han de fer ben fetes. estem fent estudis. estem fent passos. estem parlant en secret. si a madrit no ens dónen suport necessitem anar a buscar-lo a l’estranger. hem de fer que el món sàpiga el que ens passa. que s’adonin de lo guais que som nosaltres i de lo dolents que són ells, i així ens donaran suport.

i ens ho vam creure i, com que dura, encara ens ho creiem. i després de la mani fem campanyes d’informació perquè tothom estigui molt ben informat de cara a poder decidir bé quan arribi la consulta. i fem cadenes humanes que baten tots els rècords amb moltes fotos perquè el món ens vegi i al·lucini. i com que encara dura i durarà, ja em fa por quina una se n’empescaran pels propers mesos.

alguns també diuen que si fem una consulta que segons madrit sigui il·legal ens portaran els tancs als col·legis electorals per evitar que puguem votar i potser intentaran tancar algun governant a la presó.

doncs vale! que ho intentin! aleshores si que tindrem tota l’atenció internacional que ens interessa: aleshores si que haurem demostrat al món qui són els guais (que demanen pacíficament poder anar a votar) i qui són els dolents (que envien els exèrcits a prohibir una consulta popular)

jo dubto molt que res d’això passés. els de madrit se’n guardarien prou de fer res d’això pel seu propi interés. però de fet, si passés seria la millor manera d’aplanar el camí cap a una declaració unilateral d’independència exitosa.

per tant, hem tirar endavant amb el procés. hem de fer el passos que creiem necessaris independentment del que diguin des de madrit. no hem de tenir por. enlloc està escrita la millor manera d’aconseguir la independència. ens l’hem d’inventar nosaltres. per això fem el que fem no ens podem equivocar.

hi ha moltes incerteses que no hem de permetre que ens aturin: les hem d’encarar i les hem de resoldre. i al final podrem explicar al món com es pot fer un procés de secessió civilitzat i pacífic. i la història podrà explicar que al segle xxi ja no calien guerres ni conflictes per crear països nous.